L'equilibrista del PSC

La Vanguardia en català | 24/07/2014 - 00:00h


Iñaki Ellakuría
Barcelona


Iceta es mostra feliç en la tempesta catalana, espanyola, socialista... I una mica d'aquest entusiasme del nou però veterà líder del PSC sembla haver encomanat la seva tropa. Per primera vegada en molts mesos, ahir els diputats socialistes van canviar el seu rostre de funeral, tètric paisatge de fons que acompanyava els discursos de Navarro, per un posat d'expectació i somriures tímids.

Orador brillant i corrosiu quan vol, en la seva estrena en la sessió de control al Govern va optar per oferir perfil institucional; evitar qualsevol ensopegada que posés en perill aquest exercici d'equilibrisme sense xarxa que és la "reconstrucció" del PSC, que ha declarat una momentània treva en la seva guerra fratricida.

Iceta va tenir la virtut d'acontentar, o almenys de no molestar, tots els sectors, famílies i capitans del PSC. Fins i tot va seduir Mas, que el va felicitar pel to empleat, mentre Navarro, ara recol·locat com a secretari primer de la Mesa, esperava del president un gest de solidaritat amb l'adversari abatut.

El d'Iceta va ser un menú "sí, però..." amb interpretacions per a tots els paladars. Es va sumar a les crítiques d'ICV i la CUP per "la matança" de Gaza, però va condemnar "totes la violències". Va oferir a Mas el suport del PSC en la seva negociació amb Rajoy, però per reformar la Constitució; i va defensar una consulta "legal", però va reclamar modificar la doble pregunta i evitar "decisions unilaterals".