Política

Reforma constitucional

Edició impresa Política | 25/07/2014 - 00:00h

Florencio Domínguez

Al PSOE, més pendent de Podem que de si mateix, arribar a acords amb el PP no està ben vist

El secretari general electe del PSOE, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Artur Mas, ja tenen cita a la Moncloa per a la propera setmana. El dirigent socialista ja ha anunciat que anirà a la reunió amb intenció de demanar-li a Mariano Rajoy que posi en marxa immediatament els mecanismes de reforma constitucional. La proposta del PSOE, com se sap, és un canvi de la Carta Magna en sentit federal.

Dilluns, després de la trobada entre Rajoy i Sánchez, se sabrà el que ha respost el president del Govern central a la proposta de reformar la Constitució, però no és cap secret que el cap de l'Executiu ha estat fins ara reticent a recórrer aquest camí. La desconfiança de Rajoy no és tant pel contingut possible de la reforma, no és perquè rebutgi el model federal, suposant que els defensors d'aquest model el defineixin de forma unívoca, perquè fins ara hi ha interpretacions molt diferents. No és el mateix el federalisme asimètric que alguns reclamen que el federalisme que s'inspira en el model alemany o nord-americà. Sota la mateixa bandera federal hi ha visions de l'Estat molt diferents.

Rajoy ha estat renuent a posar en marxa una reforma constitucional per afrontar la qüestió catalana perquè considera que aquest procés obriria un meló que després seria molt difícil de tancar. El president considera que un procés de reforma de la Carta Magna donaria peu que es presentessin múltiples demandes que complicarien el debat. Per exemple, tal com es troba l'ambient polític es plantejaria de manera inevitable un debat sobre la qüestió de la monarquia i la república. Els que han suscitat el debat arran de l'abdicació de Joan Carles I ho plantejarien amb molta més força quan es procedís a canviar la Constitució. El nacionalisme basc, tan poc partidari del model federal com el català, buscaria introduir un model de bilateralitat política de signe confederal.

L'acord constitucional entre el PP i el PSOE podria ser possible, encara que potser no a curt termini. Farà falta temps perquè el nou lideratge a les files socialistes es consolidi i no tingui por de ser titllat de contemporitzador amb la dreta per pactar amb el PP en qüestions d'Estat. En el lideratge emergent del PSOE, més pendent de Podem que de si mateix, arribar a acords amb el PP no està ben vist. Només cal veure l'esforç que van haver de fer Rubalcaba, Felipe González o Alfonso Guerra per aconseguir el suport del PSOE a l'abdicació de Joan Carles. Aquest suport ja no va ser possible per tramitar l'aforament de l'anterior monarca.

Donant per fet que populars i socialistes assolissin un acord sobre la reforma constitucional, no és desassenyat pensar que en podrien quedar fora els nacionalistes catalans i bascos i, fins i tot, Esquerra Unida si no se li accepta la república com a animal de companyia. El resultat seria una Constitució amb menys consens que la Carta Magna del 1978.