Terratrèmol polític. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va admetre ahir en un sorprenent comunicat que la seva família ha tingut des del 1980 fins ara diners a l'estranger sense regularitzar. Unes quanties econòmiques que el seu pare, Florenci Pujol, va deixar directament als néts i a Marta Ferrussola. Tot i això, Jordi Pujol es declara únic responsable de les irregularitats i demana perdó públicament. Assegura que “lamentablement” mai s'ha trobat el moment “adient” per legalitzar les quantitats, que en cap moment s'especifica a quant pugen ni tampoc a quin país eren. Davant d'aquesta situació, es posa a disposició de la justícia si és necessari.
El serial arrenca l'any 1980, quan mor Florenci Pujol i deixa com a última voluntat que uns diners seus a l'estranger –que ja no estaven regularitzats– quedin en herència als seus sets néts i a la seva jove, Marta Ferrusola. Florenci Pujol no va voler incloure el nom de Jordi Pujol en l'herència perquè temia que li pogués passar alguna tragèdia en una època d'incertesa: “Havent viscut de prop l'època difícil dels anys 30 i 40, tenia por del que podia passar, i més del que podia passar a un polític molt compromès”, subratlla l'expresident en el comunicat, que també reconeix que el seu pare considerava “errònia” l'opció que ell es dediqués a la política. Llavors, la majoria dels fills eren menors i va pensar a “rebutjar” l'herència, però va pesar més la voluntat del pare i va tirar endavant. Va encarregar la gestió del patrimoni a una “persona de màxima confiança” del seu pare i també seva i se'n va desvincular. Quan tots els seus fills van ser grans, un d'ells en va assumir l'administració: “És en aquest moment que el meu error original va contaminar els meus set fills i la meva esposa.”
En els darrers dies els membres de la família han anat regularitzant l'herència, tot i que sembla que no s'haurien pogut acollir a l'amnistia fiscal de l'any 2012, que només va durar uns quants mesos. Pel que es desprèn del comunicat, per tant, haurien hagut de pagar una alta quantia econòmica.
Encara que Jordi Pujol no va rebre l'herència, es fa responsable de totes les possibles irregularitats i es compromet a “comparèixer davant les autoritats tributàries, o, si escau, les instàncies judicials”. També demana perdó a la “gent de bona voluntat que poden sentir-se defraudats en la seva confiança”. Finalment reclama que se sàpiga “destriar les falles d'una persona” i espera que la seva declaració sigui “reparadora”.
L'any 2012 El Mundo va publicar, en plena campanya electoral dels comicis catalans, que l'expresident tenia uns comptes a Suïssa. Aquestes informacions es van complementar amb altres que també van esquitxar Artur Mas i Felip Puig i que van acabar als jutjats, després que els dirigents polítics denunciessin els periodistes. El 2013, però, un jutjat de Madrid va arxivar les querelles argumentat l'exercici del dret a la llibertat d'informació. En diverses ocasions, Pujol va negar les acusacions i va carregar contra els suposats informes policials en què s'apuntaven aquestes irregularitats.
Ahir el president, Artur Mas, va ressaltar que aquest afer no té cap relació ni amb el govern ni amb Convergència. “Es tracta d'una decisió personal del mateix president, que ha cregut oportú donar explicacions”, va comentar en un acte amb la JNC a Santa Maria de Palautordera.
Les reaccions no van trigar a arribar i el PP i Ciutadans van reclamar una investigació de l'Agència Tributària, i la CUP, que “s'arribi fins al final amb el frau fiscal català”.
