El revisionisme

Catalunya no existeix: és un invent de la Pèrfida Albió llemosina perpetrat pels catalans de la ceba

La Vanguardia en català | 26/07/2014 - 00:00h


Pilar Rahola


Al ritme que anem, aviat ja no existirà el problema català, però no pas perquè Rajoy haurà vist la llum o perquè els catalans hauran votat.

No. S'acabarà el problema català perquè els Vargas Llosa i les Cayetanes Álvarez de Toledo i els seus corifeus catalans, els mèrits dels quals es mesuren en funció dels atacs al procés, tots aquests, deia, hauran demostrat que Catalunya no existeix. És un invent de la Pèrfida Albió llemosina, un simulacre de cartó pedra que quatre catalans de la ceba s'han tret de la màniga, sense cap raó històrica, i amb l'única intenció de tocar la pera a la noble nació espanyola, els orígens de la qual es remunten al paradís d'Adam i Eva.

No ho dubtin, arribarem a aquest punt de negació de la pròpia existència. Quan el revisionisme es posa en marxa no troba motius per aturar-se, i és un clàssic dels vencedors desmuntar la història per reescriure-la. De moment, l'exèrcit del revisionisme ja ha negat que haguem estat mai una nació, escombrant d'un plomall segles d'existència catalana; també nega l'existència d'una realitat històrica comuna de tots els territoris de parla catalana, de manera que l'annexió de València i Mallorca al "consejo de Castilla, por justo derecho de conquista", no devia passar mai, ni tampoc la repressió brutal contra els fidels a la corona catalana.

Alhora, també nega cap pràctica repressiva de l'Estat contra la nostra cultura, els nostres interessos o la nostra llengua. És a dir, mai no han existit els decrets de Nova Planta i els seus centenars de lleis per destruir els drets constitucionals catalans, ni les implacables lleis posteriors de tot el segle XIX per prohibir el català, ni dues dictadures igualment repressives al segle XX, ni l'ofensiva actual dels Wert de torn.

Encara no han arribat a dir que el català va ser estimat i protegit durant aquests darrers segles, però tot arribarà, perquè fins i tot han acabat reconvertint la figura de Franco, de dictador sanguinari a avi rondinaire. Al capdavall, si es reescriu la història, el límit és l'infinit.

I ara toca el torn d'inventar una realitat paral·lela a l'actual, amb la sana intenció de matar el missatger i així no haver de debatre el missatge. I van per bon camí: gairebé no existeix l'espoli fiscal, de manera que aquí regalem els diners que no ens sobren perquè som així de bons minyons; no existeix cap problema català perquè si ens varen fer botifarra amb l'Estatut i han recentralitzat la majoria de decisions és perquè ens estimen, i a la Via Catalana hi varen anar quatre gats, dues vaques, un capgròs i la Núria Feliu, que és l'única que no poden esborrar de la foto. Aquesta és la gran aportació al debat dels defensors de l'Espanya bíblica, la negació de les causes, la realitat i la història.

Queda dit, el dia que aquestes preclares ments aconsegueixin demostrar que Catalunya no existeix, s'haurà acabat el conflicte.