Política | El patrimoni dels Pujol LA CRÒNICA

"Si pogués cremar aquests diners!"

Jordi Pujol sospirava per trobar una sortida a la crítica situació fiscal que afrontava | 
La família ja ha pagat al fisc uns dos milions i espera que n'hi reclami tres més | 
El patrimoni a Andorra va arribar gairebé als set milions; ara són més de quatre

Edició impresa Política | 27/07/2014 - 00:00h

Manel Pérez
Barcelona


XAVIER GÓMEZ

ORIOL PUJOL L'any 2012 ja havia retirat els seus diners del compte familiar andorrà
OLEGUER PUJOL S'ha retratat dues vegades davant la Hisenda espanyola pels seus diners opacs
TURMENT L'expresident ha començat un retir públic complet fora de Barcelona
DELIBERACIÓ La família va témer condemnes per delicte fiscal i la ruïna política del pater familias


Van ser divuit dies de malson per a la família Pujol, i especialment per al patriarca, Jordi Pujol Soley, durant 23 anys president de la Generalitat, fundador i màxim dirigent de CDC, primer partit de Catalunya. El dia 7 de juliol va començar tot. Una informació revelava l'existència de comptes d'alguns dels Pujol a la Banca Privada d'Andorra (BPA). Des d'aquell dia fatídic fins divendres passat, dia 25, Pujol, la seva esposa Marta i els seus set fills han discutit els passos a fer, tenint en compte que el moviment preventiu per protegir-se davant un procés judicial, presentar declaracions complementàries i eludir així el perill d'acabar condemnats a presó per delicte fiscal implicava, primer, perdre la causa origen de tots els mals, els diners ocults a l'exterior, i, segon, però potser més important, la ruïna de la carrera i la consideració pública de qui havia convertit la política en la seva ocupació essencial i vital.

Les dades, publicades aquell 7 de juliol pel diari El Mundo i que procedien, segons algunes fonts, d'un ofès exassessor jurídic de banca andorrana que sembla que les va lliurar a la policia o les va vendre al millor postor, segons altres filtracions oficioses del sistema financer andorrà, eren verídiques i precises, i per als Pujol van deixar clar que eren davant de l'abisme. Qualsevol instància judicial, en algun dels processos que implica el més gran dels fills, Jordi Pujol Ferrusola, o en el transcurs de les inspeccions fiscals que afecten altres membres de la família podia acabar certificant aquesta veracitat. I d'allà a una querella de la Fiscalia només hi hauria un sol pas.

Es va obrir així una setmana d'enorme tensió i debat al si de la família. Aconsellats pels seus assessors, els Pujol van decidir regularitzar la situació amb Hisenda. Amb un cost enorme. D'una banda, la majoria ja no es podien acollir als avantatges de l'amnistia fiscal, un sol pagament del 10% del capital ocult, que va expirar el 30 de novembre del 2012. A més, el Govern havia aprovat una altra norma que obligava a declarar els béns a l'estranger abans del 30 d'abril del 2013, i que establia que els qui ho incomplissin no podrien acollir-se a cap prescripció i que a les quantitats descobertes o declarades fora de termini se'ls aplicaria el càlcul des del període més antic possible, en el cas dels Pujol, des de l'any 2010, amb una multa del 150% més interessos de demora. Resultat: per a un milió d'euros detectat, el pagament final a Hisenda ascendiria a 1,219 milions.

Així les coses, cinc dels Pujol -l'esposa del polític, Marta, i quatre fills, Oleguer, Pere, Marta i Mireia-, van complir el darrer dia 14 de juliol els dos tràmits, la declaració complementària i la de béns a l'estranger. Més de 4milions d'euros (no s'hi inclouen les quantitats declarades o consumides pels altres tres fills, uns 3 milions addicionals), pels quals van dipositar la quota defraudada, pràcticament la meitat, mentre que la resta, fins a més de cinc milions, queda pendent de les gestions d'Hisenda. Pel camí, la comunicació del banc al Banc d'Espanya segons fixa la norma antiblanqueig de capitals.

Oriol Pujol, fins fa poc més d'una setmana secretari general de CDC, no va fer aquests tràmits, en contra del que publicava ahir aquest diari, ja que el 2012 ja havia retirat els diners del seu compte andorrà. Al seu lloc ho va fer el seu germà Oleguer, que malgrat acollir-se a l'amnistia fiscal, cosa que no va poder fer la resta de la família, excepte el seu germà Josep, no va incloure els diners del BPA en la seva primera declaració. És a dir, es va retratar dues vegades.

La declaració a Hisenda va suposar un pas sense marxa enrere i per a Jordi Pujol Soley va representar un autèntic turment. Va ser en aquest context que, donant curs a la seva desesperació, va sospirar: "Si pogués cremar aquests diners¡", eludint així les conseqüències de 34 anys d'ocultació. Després van venir els durs dies de contacte amb el president Artur Mas, l'últim divendres passat a les 8.30 h del matí, per informar-lo del que estava fent per cobrir les conseqüències penals. I també la seva progressiva retirada d'actes públics i socials, amb excuses vagues en uns casos, amb més franquesa en d'altres, preparant un retir que és complet des de divendres passat. Segons el seu entorn, fins i tot ha sortit de Barcelona.

El moment triat per anunciar l'existència d'aquest patrimoni no declarat, divendres passat, va ser l'última gran deliberació de la família Pujol. Es va imposar finalment la idea que tard o d'hora el Govern de Madrid acabaria coneixent amb detall els fets i s'acabarien divulgant en el millor moment per als interessos de l'Executiu de Mariano Rajoy. Els Pujol van optar per avançar-se, un divendres a la tarda de finals de juliol, a les portes de l'èxode de vacances. I de la reunió de dimecres a la Moncloa entre Rajoy i Mas.

Davant queda un autèntic camp de batalla ple de trinxeres. En l'àmbit fiscal, Oleguer i Josep Pujol són inspeccionats des que es van acollir a l'amnistia fiscal promoguda pel govern del PP. La resta de la família Pujol Ferrusola rebrà ben aviat la visita d'uns inspectors d'hisenda que ja van sol·licitar la seva declaració de béns quan tot just va començar la causa contra Jordi Pujol Ferrusola, origen de totes les indagacions posteriors. I un debat intens sobre les conseqüències legals, l'elusió del procés penal, per part dels afectats.