El Punt Avui

JOSEP HUGUET  PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ JOSEP IRLA
PERFIL
Nascut el 1951
a Manresa, Huguet es va afiliar a ERC el 1989. Va ser portaveu del partit al Parlament des del 1999 fins al 2004, any en què va ser nomenat conseller de Comerç, Turisme i Consum en el primer tripartit. En el segon govern d'esquerres va ocupar la conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa.

“El 9-N comença la guerra pacífica amb Espanya”

“No podem cometre l'error de pensar que el 9 de novembre és caixa o faixa i que l'endemà, si votem, ja serem independents. Ens esperen unes negociacions llargues, pesades i duríssimes”

“Algunes fundacions de grans partits han tingut episodis complicats, però això és com la política. Dir que tots som iguals és injust”

27/07/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
Huguet veuria bé un govern de concentració per gestionar el post 9-N Foto: MARTA PÉREZ.
Canals relacionats

L'exconseller d'ERC, Josep Huguet, és president de la Fundació Irla, vinculada als republicans, des de l'any 2011. Va substituir en el càrrec Joan Ridao.

Quin paper han de tenir les fundacions dels partits?
La principal funció ha de ser la reflexió de pensament i teòrica i activar una sèrie d'acadèmics que debatin sobre una problemàtica. El debat pot ser ampli i enriquidor, però també es pot convertir en una mena de clònic de la ideologia del partit. Tot depèn de l'obertura de la fundació.
Les fundacions, però, a vegades són mal vistes per la ciutadania arran de diversos casos de finançament irregular que han esquitxat alguns partits.
No és el nostre cas, però és cert que fundacions de grans partits han tingut episodis complicats. Tots tenim al cap algun procés judicial en marxa. Però això és com la política. Dir que tots som iguals és injust. El 80 o 90% dels polítics són persones que dediquen hores del seu temps a una causa de conviccions i no guanyen diners.
Quins són els projectes que
la Irla té sobre la taula?
Sempre hem potenciat la memòria històrica, sobretot tenint en compte que som el partit més antic de Catalunya. Hi ha una feinada enorme de treballs de recerca o biografies de personatges i d'exposicions sobre Companys, Macià o Irla. Un altre aspecte són els guardons que atorguem durant la Nit Irla per premiar gent amb una important trajectòria nacional, social o municipalista. Al marge d'aquests camps, n'hi ha un altre d'important, que és el del pensament. La nostra feina no és entrar a fer programes electorals ni projectes a curt termini, sinó tenir una visió més àmplia, i ho fem a través de la revista Eines. Aquí, s'hi pot trobar gent des del centreesquerra fins a l'esquerra alternativa. Sempre hem tingut clar que hem d'obrir portes i finestres als progressistes, socialdemòcrates, postcomunistes... També cal destacar les jornades de treball que organitzem amb el Centre Maurits Coppieters, la fundació del grup europeu ALE.
El 9 de novembre votarem?
En principi sí que hem de votar. Toca mantenir fins a l'últim moment la voluntat de votar, i l'assemblea i els partits sobiranistes hem d'empènyer i fer força perquè hi hagi urnes. Però no podem cometre l'error de pensar que el 9-N és caixa o faixa i que l'endemà, si votem, ja serem independents. El 9 de novembre començarà el capítol de la guerra pacífica i política amb Espanya i les negociacions seran llargues, pesades i duríssimes. Ens esperen uns quants anys complicats i algun dia haurem de tornar a sortir al carrer. Aquest procés és com una marató i no es pot enfocar com una carrera de cent metres llisos. És el primer cop que hi ha un embat polític per la independència des de la guerra dels Segadors.
Per enfortir aquest escenari, ERC hauria d'entrar al govern?
Això és secundari. ERC farà el que toqui en cada moment. El 9-N, però, està a prop i no veig la pressa d'entrar al govern. Una altra cosa serà després de la consulta. És possible que si l'escenari és positiu calgui un govern de concentració, amb tothom, i si van mal dades, també. Però, això, li correspon decidir-ho als òrgans de direcció d'ERC.
La millor alternativa al 9-N són unes plebiscitàries?
Com diu Junqueras, ara no toca. Fins al 9-N no podem despistar el personal i hem de posar tots els esforços a poder votar. Després les direccions dels partits se suposa que han de parlar sobre què cal fer i per anar bé haurien d'estar en sintonia amb els moviments socials.
Vostè que ha estat en el tripartit i ha tingut el PSC com a soci, com veu la posició dels socialistes respecte al 9-N?
No entenc que se n'hagin despenjat, però tampoc és correcte posar-los al mateix paquet que Ciutadans i el PP. En tot cas que estiguin al mateix lloc que Duran, perquè són gent que no vol marxar d'Espanya però que defensa que Catalunya és una nació o que el català és la nostra llengua. Mentre que el PP i C's estan en contra de la concepció de Catalunya.
Darrera actualització ( Diumenge, 27 de juliol del 2014 02:00 )