El Punt Avui

Violència? Mai!

27/07/14 02:00 ANTON MONNER
Les lleis s'han d'adequar als moments actuals. Els canvis s'han de produir començant des de zero. Aquest és el vertader problema que patim

Durant tota la història de Catalunya s'han viscut grans mobilitzacions socials que han emergit des del poble en contraposició als estaments senyorials, reials o als poders establerts en cada moment. I d'exemples, com a historiador, en puc donar multitud: els aixecaments dels remences contra els abusos senyorials, els moviments de pagesos en contra dels recaptadors dels delmes medievals, els posteriors impostos en establir els sistemes cadastrals, els moviments generals en contra dels poders reials, o, ja en el segle passat, la Setmana Tràgica o, en plena República, les lluites entre anarquistes i els poders democràtics. Sempre aquests moviments socials van explotar en moments de crisi: en temps de fams, de mortaldats, de sequeres per manca de pluges, de desigualtats socials, de guerres..., quan una part de la societat pateix per uns motius o per altres.

Actualment vivim una d'aquestes situacions. Hem arribat a un atur desbordat i sobretot gent de 50 a 60 anys sense perspectives de trobar feina, moltes famílies que viuen de la caritat de la Creu Roja o Càritas, dotzenes d'elles desnonades del seu habitatge en no poder atendre els rebuts de les hipoteques, centenars de joves universitaris que han d'optar per fugir a treballar a l'estranger, alguns jubilats amb pensions altes o baixes que han d'ajudar els seus fills aturats o mancats de recursos, o han de compartir casa per no veure els seus néts sense llit on descansar. Hem passat dels sous dels mil euros als de set-cents, o menys, per als pocs que afortunadament troben feina. De la glòria, del no acabar-se res i mai, de la construcció desbordada, dels crèdits bancaris repartits sense observar la qualitat, de la vida fàcil sense pensar en l'estalvi, dels viatges turístics a països ben llunyans amortitzats mensualment, del creure's que la moral, l'ètica o el rigor eren virtuts passades de moda, on els polítics podien obrar sense haver de donar comptes a ningú, o que els banquers es podien atorgar sous milionaris..., hem arribat als moments actuals. És la llei del pèndul. Retornant a segles passats, existien anyades florides de construccions de grans esglésies i palaus, i, paradoxalment, moments dolents... La història inexorablement es repeteix!

Les cassolades de Barcelona com a conseqüència de l'enderrocament de Can Vies, n'és un clar exemple. Són centenars de persones que descontentes per moltes raons donen suport al desallotjament arribat per una sentència judicial. Uns joves, alguns d'ells de bones famílies, ocupen un local, el posseeixen, i se'n serveixen. Passats els anys, judicialment, se'ls obliga a marxar. Som la gran majoria els que ho entenem: una propietat privada no pot ocupar-se unilateralment. Però alguns dels que ho entenien i, fins i tot, ho entenen, anaren a participar a les concentracions i cassolades perquè no estan d'acord amb les desigualtats existents, cada cop més distanciades, on els pocs rics cada dia augmenten els seus béns i les classes mitjanes, els pobres i els desvalguts, disminueixen de poder adquisitiu. I enmig de tot l'enrenou, pocs –poquíssims– xafen vidres de botigues i bancs, destrueixen mobiliari urbà, cremen cotxes i contenidors, i la policia els recrimina: arriba la violència. La gent continua fent sonar les cassoles a cop de timbal! De cops de timbal els que calguin, però mai ni en cap moment cremar, violentar i destruir: aquests s'han de reprimir amb força i amb la presó!

Són molts els descontents per tanta corrupció haguda i per haver, per tanta xarrameca i aplaudiments en les sessions parlamentàries, pels banquers que els tècnics del Banc d'Espanya inspeccionava i pels quals s'aixecaven unes actes recriminatòries –o no– i “aquí no passa res”, pels jutges que són apartats dels seus càrrecs, pels enriquiments d'obres públiques consensuades entre els poderosos a les llotges de camps de futbol: vet aquí, doncs, aeroports sense avions, AVE sense viatgers, autopistes sense cotxes, grans edificis sense ús...

La política actual ha de canviar totalment. Els polítics actuals no serveixen i s'han de renovar de baix a dalt. Les lleis s'han d'adequar als moments actuals. Els canvis s'han de produir començant des de zero. Aquest és el vertader problema que patim i per aquí arriben les queixes. Però de violència no en volem mai: no és bona per a ningú. Els ho confesso: si en algun moment em trobés dins una manifestació de cassolada potser també faria servir el timbal!

Darrera actualització ( Diumenge, 27 de juliol del 2014 02:00 )