El Punt Avuik

Immobilisme espanyol i flexibilitat catalana

27/07/14 02:00 GERMÀ CAPDEVILA

Mitjans internacionals dels racons més diversos —incloent-hi els contraris al procés— coincideixen a presentar l'Estat enrocat en la seva actitud i Catalunya oberta al diàleg i la negociació

Ja fa temps que Catalunya ha deixat de ser un lloc incògnit que necessitava la referència a Barcelona per poder ser identificat per la premsa internacional. Ajudats –o a remolc– pel referèndum escocès, el procés català és objecte d'informacions, anàlisis i opinions ben diversos, amb un nivell de profunditat i detall que moltes vegades resulta sorprenent, sobretot en els diaris o les publicacions de llocs remots com ara Oceania i l'Extrem Orient.

Un aspecte que mereix ser destacat és que més enllà de la disparitat de criteris –n'hi ha a favor, n'hi ha en contra, i n'hi ha d'indiferents–, en les darreres setmanes s'ha escampat una imatge coincident arreu del món: l'immobilisme intransigent de l'Estat espanyol i la voluntat negociadora de Catalunya, disposada a revisar fins i tot la data i la pregunta de la consulta prevista pel pròxim 9 de novembre.

Los Angeles Times publicava una columna d'opinió del professor de relacions internacionals de la Universitat de Lehigh, Henri J. Barkey. L'article, reproduït per molts mitjans d'arreu del món, com ara The Gulf News de Dubai, compara els moviments independentistes al Kurdistan, Escòcia i Catalunya, i en tots els casos s'hi mostra contrari. Parlant del cas català, diu que “Catalunya, que podria haver de fer front a un futur incert a la UE, podria ser persuadida per Madrid de no separar-se, si fos més justa a nivell pressupostari i altres assumptes. La intransigència de Madrid ha exacerbat els sentiments separatistes.”

La part divertida de l'article del professor Barkey és la que indica qui és més favorable al sorgiment de nous estats: “És clar que hi ha molts que secretament sospiren per l'aparició d'aquests nous països. Per exemple, els especialistes en relacions internacionals, que adorarien tenir nous països per estudiar i per demanar beques per elaborar informes. I els diplomàtics? Nou països signifiquen nous ambaixadors, caps de delegacions, agregats, etcètera. Milionaris, empresaris, constructors i productors de telesèries, tots ells contribuents de campanyes polítiques, poden somiar representar els EUA a Barcelona. L'ambaixada a Arbil, al Kurdistan, segurament aniria a parar a un diplomàtic de carrera.”

També l'agència nacional de notícies de l'Argentina, Télam, explicava la disposició catalana al diàleg i l'enrocament espanyol: “El full de ruta sobiranista inclou l'elaboració de la llei catalana de consultes com una altra de les vies legals per avançar cap al referèndum, que ja té pregunta i data tot i que Mariano Rajoy insisteix que és il·legal. Alhora que el procés sobiranista avança, Mas assegura que està disposat a negociar amb el cap de l'executiu espanyol la data i la pregunta de la consulta, tot i que només si hi ha garanties del govern espanyol que els catalans podran votar.”

Darrera actualització ( Diumenge, 27 de juliol del 2014 02:00 )