L'expiació de la culpa

La Vanguardia en català | 27/07/2014 - 00:00h


Màrius Carol
Director

Les darreres setmanes, Jordi Pujol va pensar a cremar els diners que la seva família tenia sense declarar a Andorra, no tant per no deixar-ne rastre sinó com a remoció de la culpa. El que en podríem dir una forma d'expiació de la culpa, a tall de sacrifici. De fet, en la cultura hebrea es matava un animal per calmar la ira de Déu i per sol·licitar-li el perdó. A l'últim comunicat de l'expresident, apareix la voluntat de saldar un compte, d'alliberar-se d'una càrrega. Miguel de Unamuno, que era un home torturat, acostumava a dir que és preferible ser pare de l'avenir que fill del nostre passat. En el fons, veia el temps pretèrit com una cosa que el perseguia: el cristianisme facilita fer les paus amb un mateix, mitjançant una fórmula magistral que consisteix a reconèixer els pecats, fer acte de contrició i complir la penitència. Al mateix Unamuno, un cristià que entenia la religió a la seva manera, el preocupava el passat com a consciència. Es pot enganyar els altres, però no és possible fer-ho a un mateix. Quan es mira pel retrovisor de l'existència, reapareixen els sotracs del camí. El catòlic Pujol, més que alliberar de responsabilitat la seva família, ja que Hisenda no fila tan prim, el que ha pretès és alliberar-se d'una càrrega que el perseguia. El passat, com l'ombra, sempre ens acompanya.

La xarxes socials bullen des que va emetre el seu comunicat. Els partidaris de la teoria conspiradora van tenir poc recorregut, enmig d'un munt de sorpresos i una llarga llista d'indignats. L'error va ser reconegut per Pujol i abonat per la seva família el darrer dia 14 a Hisenda. Altres afers judicials ennuvolen el seu futur. Pujol va fer un acte de coratge, de la mateixa manera que abans havia comès una falta injustificable. L'estiu no deixa que relaxem la ploma.