Política

Les qüestions clau que investiguen l'Agència Tributària i la Fiscalia

Les nou preguntes decisives

Edició impresa Política | 29/07/2014 - 00:00h

J.m.ª Brunet
Madrid




PEDRO MADUEÑO

El més rellevant a l'hora d'intentar definir les repercussions legals de la confessió de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, sobre els diners que va tenir a l'estranger durant 34 anys, és determinar l'origen d'aquests fons.

No és el mateix que siguin de procedència completament legal o que poguessin estar contaminats per alguna irregularitat. D'aquest aspecte de la qüestió, els tècnics en matèria fiscal i processal en diuen l'establiment de la traçabilitat dels diners, és a dir, del seu origen.

Però sobre l'abast i repercussions de la declaració de Jordi Pujol es poden fer moltes més preguntes. Les que apuntem tot seguit són 9 de fonamentals. Les possibles respostes, al seu torn, són lògicament només orientatives.

Per què el president Jordi Pujol i els seus fills no es van acollir a les tres amnisties fiscals?

A l'hora de respondre a aquesta pregunta cal partir d'una primera hipòtesi, ja esmentada per Jordi Pujol, que no trobessin la millor oportunitat. Però en pura hipòtesi hi hauria altres explicacions. Tot això és matèria de la investigació que ja s'està duent a terme. Cal preguntar-se si va saber com fer-ho. L'Agència Tributària i la Fiscalia no tenen idees preconcebudes, però han d'indagar totes les hipòtesis versemblants. És possible, en aquest sentit, que durant els últims anys, amb cert marge temporal, s'hagin fet diverses transaccions per esborrar rastres sobre l'origen dels fons, si l'explicació de l'herència fos incompleta.

Quina de les amnisties esmentades hauria pogut ser més favorable?

Els experts consultats estimen que, si es tractava d'una herència, hauria estat molt més aconsellable haver-se acollit a la regularització del 2012.

Per quins motius?

Per diverses raons. En primer lloc, aquesta ocasió anava com l'anell al dit en aflorament d'herències, perquè preveia precisament aquests casos. L'amnistia fiscal del 2012 atenyia de manera molt explícita les herències o els fons dipositats a l'estranger.

Hauria tingut repercussió en el cost global de l'operació amb Hisenda?

Efectivament, si es tractava d'una herència antiga el cost de la regularització hauria pogut ser pròxim a zero.

Podia sorgir un problemade confidencialitat?

Aquesta possibilitat sempre hi és, però el fet és que en el seu moment Hisenda prometia confidencialitat absoluta per al contribuent. Per tant, si s'hagués produït alguna desviació o filtració de dades, la mateixa Agència Tributària hauria tingut un problema seriós, tot i que és evident que el contribuent afectat per una situació d'aquesta mena en surt perjudicat. En una filtració, el problema hauria estat per a l'Agència Tributària. En tot cas, els fiscalistes consultats veuen molt probable que un contribuent en la situació descrita per Jordi Pujol mateix seria assessorat sobre la conveniència d'acollir-se a aquella amnistia fiscal. Un argument decisiu és el que fa referència al cost de l'operació.

Haurien canviat gaire les coses després de l'última amnistia amb motiu de la reforma fiscal?

Certament, després de la reforma fiscal que es va produir simultàniament a l'última amnistia, s'enduria extraordinàriament el futur de les rendes d'aquesta mena no aflorades. D'altra banda, l'Agència Tributària es va encarregar de proclamar-ho ben clarament als quatre vents.

És possible que una regularització d'aquesta mena estigui aconsellada per altres raons?

En una regularització feta molts anys després de l'origen, es pot especular que hi hagi indicis que apuntin que el moment no hagi estat triat per l'exclusiva voluntat del contribuent. Raons coadjuvants per a la decisió poden provenir del fet que el mateix afectat o els seus assessors temessin alguna filtració o procediment. El mateix ministre d'Hisenda, Çristóbal Montoro, ho va insinuar ahir de manera bastant clara, quan va dir que el comunicat fet públic per l'expresident de la Generalitat de Catalunya té a veure amb el fet que l'Agència Tributària ja havia reclamat a la família Pujol dades fefaents sobre les seves rendes. A Sevilla, on era ahir, Cristóbal Montoro va dir que el reconeixement de Jordi Pujol que va tenir diners sense regularitzar a l'estranger es devia al fet que ja hi havia actuacions "iniciades" sobre el cas per part de l'Agència Tributària. Responent a preguntes dels periodistes, el ministre d'Hisenda de Mariano Rajoy va dir que aquestes actuacions s'estaven duent a terme "fa un cert temps", per la qual cosa, a parer seu, es pot entendre que l'anunci que divendres va fer l'expresident de la Generalitat és una "resposta" a aquestes investigacions.

Podria haver-hi, en pura hipòtesi, altres motius per no acollir-se a l'amnistia del 2012?

Hi ha motius no econòmics, òbviament, per endarrerir una regularització. Per exemple, en termes de pura hipòtesi, pot passar que un contribuent hagi necessitat tot aquest temps per fer difícil el rastre de l'origen o per obtenir la prescripció d'algunes conductes fiscals relacionades amb l'obtenció dels fons. També cal tenir en compte les circumstàncies polítiques, les de la persona afectada i el seu entorn.

En quina situació legal poden quedar, després de la regularització?

L'Agència Tributària es podria conformar amb les declaracions complementàries. Però el ministre Cristóbal Montoro ja ha dit que no serà així. Podrien iniciar-se diligències de comprovació sobre l'origen dels fons a l'empara de les normes d'auxili tributari que regeixen les relacions entre diversos països. Tenint en compte que Suïssa i Andorra ja no són paradisos fiscals i que han subscrit convenis de cooperació sobre això. es pot investigar delicte fiscal en origen,

És aviat per definir l'abast final de les investigacions. Tot depèn del fet que hi pugui haver indicis que els fons són d'origen lícit. Aquest detall, l'origen dels fons, és crucial.