Carta al president

Volíeu ser el representant del poble català, i això tenia un peatge que vau decidir no pagar

La Vanguardia en català | 29/07/2014 - 00:00h


Pilar Rahola


Benvolgut president, ens heu enganyat. A fores d'ara l'afirmació no és cap novetat, però continua sent la mateixa bufetada seca que vam notar en saber-ho. I no parlo de l'escàndol que munten els sospitosos habituals, que ara fan una bona escudella amb les vostres restes i, en canvi, conviden a les festes defraudadors de desenes de milions, l'espanyolitat dels quals està fora de tot dubte. En aquesta Espanya dels Bárcenas, els Gürtels i els Eros, això vostre semblaria menor. I és evident que ara ho inflaran fins a convertir-ho en un globus immens que animarà durant setmanes les portades dels ínclits de torn, no endebades sou una menja molt sucosa. Però, per males intencions que tinguin els que ens estimen poc, i per molt que n'hi hagi d'altres que han fet coses pitjors, res no suavitza l'evidència: ens heu enganyat. I amb l'engany i la seva persistència, heu fet tres vegades mal al país al qual heu representat.

El primer mal fou a l'inici, quan vau decidir que podíeu ser alhora president i defraudador d'Hisenda. És evident que deveu tenir moltes excuses desades a la butxaqueta de la consciència, i que després de la malifeta mai no trobàveu temps per redreçar-ho. Però no val, perquè vós no éreu un empresari espavilat, com tants n'hi ha hagut en la nostra burgesia, els diners dels quals han viatjat molt. Vós volíeu ser el representant del poble català, i això tenia un peatge que vau decidir no pagar.

Fins ara havíem pensat que éreu un pare amb mala consciència, que havia deixat fer als fills amb desmesura. I sembla que aquest cove encara no ha deixat anar tota la pestilència. Però ara sabem que vau ser vós qui va iniciar un camí que no us podíeu permetre. O ser president o ser defraudador, però ambdues coses eren incompatibles.

El segon mal va ser quan durant anys us vau embolicar amb la senyera, fent creure que qualsevol atac a la vostra persona ho era a Catalunya. I és cert que aquesta assimilació es feia de fora estant, i que sovint us han atacat pel que representàveu i no pel que éreu. Però també heu fomentat aquesta fusió i, mentre ho fèieu, sabíeu que la vostra merdeta empastifava tot el país. Tanmateix, durant dècades no us va semblar que això fos greu. I ara som aquí, al bell mig d'una tempesta que, mostrant les vostres vergonyes, despulla tot el país.

El tercer mal és quan tot això va sortir a El Mundo i ens vau tornar a enganyar. Us recordo dient que tot era mentida, i la vostra paraula tenia valor per a molts. Podíeu haver fet les coses bé en aquell moment, però heu esperat tres anys, tres anys de mentir continuadament. I al final heu confessat a un mes de la Diada i a pocs mesos d'un repte històric per Catalunya. No podíeu tancar pitjor la vostra carrera política. Que trist, tot plegat! Ara només us queda dimitir de tot. I no trigueu, perquè ja heu fet prou mal trigant 34 anys a fer bé les coses.