El Punt Avui

DE SET EN SET

Expiació

30/07/14 02:00 MANUEL CASTAÑO
Altres articles de l'autor

La confessió del president Pujol sobre l'existència de comptes opacs en mans de la seva família tindrà conseqüències encara difícils de mesurar. Tothom va veure de seguida que no és cap “tema estrictament privat, personal i familiar”, com va pretendre en un primer moment el president Mas, sinó el final del pujolisme.

El bon català ha reaccionat durant dècades a les insinuacions, les informacions, les denúncies i els processos que impliquen personatges destacats del nacionalisme, no sols reclamant la presumpció d'innocència, sinó sostenint que, com que ens volen mal, ens investiguen amb gran afany i són capaços de tot, fins de falsejar proves. Això, que com a constant històrica és difícil de rebatre, no impedirà que, a partir de la confessió, al bon català li sobrevingui una presumpció de culpabilitat davant tots els casos passats, presents i futurs. Més rotunds desmentiments que els que en Pujol va fer fins al dia abans, pocs se'n veuran, i la confiança és com la virginitat, que només es perd una vegada.

Una certa sensació d'orfenesa recorrerà el país, perquè el pensament pujolià –una mena de democràcia cristiana amb gran capacitat d'adaptació– és l'únic que ha donat raó de la nostra contemporaneïtat. Tothom hi ha hagut de recórrer, no tant els seguidors, en qui la fidelitat compensava l'aprofundiment, com els adversaris, obligats a anar-li al darrere per qüestionar-lo –i poca cosa més, perquè les ideologies esquerranistes han anat batent-se en retirada–.

Ara, qui s'atrevirà a citar una frase seva, com que “no hi ha ètica sense llibertat i no hi ha ètica sense responsabilitat”, per més oportuna que sigui? Pensar que aquesta confessió no interferirà en l'anomenat procés –un moviment d'agitació i propaganda que ha rebut el seu explícit nihil obstat– seria una indescriptible ingenuïtat.

Els qui fa temps que afirmen que tot això de la sobirania és una fugida endavant d'uns dirigents corruptes, ho tenen ara molt més fàcil. I aquella frase del temps de l'últim Estatut, “ens hem mirat i no ens hem agradat”, torna amb un abast més gran i una dimensió molt més greu. 

Darrera actualització ( Dimecres, 30 de juliol del 2014 02:00 )