Blanc, negre i gris

En el debat en curs només destaquen les veus dels que estan a favor o en contra de la independència sense embuts

La Vanguardia en català | 30/07/2014 - 00:00h


JOSEP OLIVER ALONSO


Ara s'acosta la convocatòria de la consulta i, per tant, s'estén la necessitat d'aclarir posicions. I, en aquest context, no vull esquivar alguns problemes que planteja el debat sobre la independència. Perquè la qüestió de fons no és sobre si és necessària la consulta. Sobre aquesta, el suport és general. La discussió és una altra, és sobre la virtualitat de la independència avui.

Fa poc, una important institució catalana em va proposar participar en un col·loqui sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent. La seva proposta dividia els convidats entre favorables i contraris a la independència. I aquí tenim un dels nusos gordians del debat avui: una cosa és la viabilitat econòmica al mitjà, o llarg, termini, sobre la qual no tinc cap dubte; i una altra, molt diferent, la independència, no pactada, avui, aquí i ara.

I aquesta matisació és crítica, perquè aquest avui té molts qualificatius: crisi en la construcció europea, gravíssims problemes econòmics i endeutament exterior i intern exorbitants, i això tant per a Catalunya com per a Espanya. Part d'aquestes dificultats són les que ha destacat el Consell Assessor per a la Transició Nacional, quan afirma que la sortida de l'euro podria generar incalculables conseqüències. I, en part també, això explica la posició de la cancellera Merkel, que s'ha mostrat tan clarament en contra de la secessió catalana.

Perquè, s'hi estigui o no a favor, cal convenir que una independència, no pactada i ara, alteraria l'estabilitat d'un euro fràgil i generaria incerteses financeres indesitjades. I de les seves conseqüències en tenim un bona mostra: la segona recessió es va originar per la possibilitat que Espanya sortís de l'euro. I el xoc financer que va provocar ens va posar de genolls, va generar una segona onada de pèrdues d'ocupació (1,7 milions de llocs de treball destruïts), va enfonsar milions de llars en la pobresa i va endarrerir en més de tres anys l'inici de la modesta recuperació en la qual ens trobem actualment.

Això em porta a postular que avui la independència no és possible. Tot i que la meva convicció és, també, que si la resta d'Espanya no ofereix una alternativa en la qual gran part de catalans se sentin còmodes i que sigui, a més, exigible, acabarà arribant. Les crisis econòmiques no són eternes, i una vegada s'hagi superat aquesta, llavors el procés pot prendre altres aires.

Amb aquesta posició tan grisa, entendran que la meva resposta als organitzadors de l'esdeveniment fos que excusessin la meva presència, la qual cosa els va semblar molt adequat. Volien veus clares, a favor del sí o del no, sense matisos, i la meva matisava en excés.

I aquí és on tenim un greu problema. Perquè en el debat en curs només destaquen les veus dels que estan a favor o en contra de la independència sense embuts. Llastimosament per a tothom, les posicions no són mai blanques o negres. Fins i tot en un tema tan precís com la independència dominen els tons grisos.