Opinió

I ara, què?

Edició impresa Opinión | 30/07/2014 - 00:00h


Pilar Rahola


El futur de CDC és el de morir per tornar a néixer amb unes altres sigles i uns paràmetres renovats

Hi va haver una època, en els temps del pujolisme magmàtic, en què la pregunta que feia més basarda en les files sobiranistes era la del postpujolisme. "I després, què?", es preguntaven els que consideraven Jordi Pujol un polític tan intens que només podia deixar, després d'anar-se'n, la terra cremada. Al capdavall, Pujol, per a CDC, era el protagonista d'aquella dita del nen al bateig, el marit al casament i el difunt al funeral, i la idea que el partit corregués el risc de no sobreviure al patriarca inquietava molta gent. Però Pujol va retirar-se, va arribar Artur Mas, van canviar els equilibris interns i una fonda regeneració, més important del que s'ha publicitat, va recórrer l'espina dorsal de CDC. Convergència era l'hereva del pujolisme, però a mesura que s'allunyava el creador, la marca esdevenia més rònega i, alhora, més feixuga. Primer, perquè canviava la centralitat del país i s'endevinava un canvi històric de paradigma. Segon perquè, tot i ser una marca honorable, acumulava motxilles pesants amb unes bombes fètides que podien estar actives. I si bé ningú no sabia si la rumorologia sobre el sector negocis era una veritat rotunda o una maledicència política, tothom temia que algunes maldats fossin certes. De fet, algun dia haurem de fer l'autocrítica de tanta sordesa col·lectiva.

Va ser així, doncs, com lentament CDC va deixar de ser pujolista, sense renunciar als seus orígens, i quan va virar el discurs, el partit va fagocitar l'herència: el pujolisme entrava al museu. El problema és que, després del terrabastall polític arran de la confessió de Pujol, aquesta herència no és bona ni com a trofeu. I és ara quan retorna la pregunta de manera descarnada: què serà CDC després de Pujol?

Personalment crec que ho té magre, perquè la bomba de Pujol ha estat una implosió que difícilment permetrà recomposar els trossos que han esclatat en totes direccions. I si hi afegim que el mapa polític català està en plena reinvenció, i que s'han mogut les sigles i els espais, cal concloure que el futur de Convergència és, possiblement, el de morir, per tornar a néixer amb unes altres sigles i uns paràmetres renovats.

De fet, és el que intenta Duran amb el seu propi espai. No cal dir, a més, que la situació actual de Catalunya, afegida al repte de la consulta, facilita el procés de l'au fènix. En qualsevol cas, o es refunda en una opció sobiranista més àmplia, o és possible que perdi el seu paper central. El que ha passat no deixarà indemne el partit, i difícilment CDC podrà dirigir el procés nacional i alhora portar les misèries del pujolisme a la motxilla. Pujol es va fusionar tant amb Catalunya i amb els seus drets que no n'hi ha prou amb fer bugada, cal estrenar llençols nous. I serà Artur Mas qui haurà de liderar aquesta refundació de l'espai. És a dir, per si no en tenia prou, se li ha girat més feina al molt honorable.