Gràcies, senyor Rajoy; gràcies, senyor Mas

Sembla obvi que el referèndum del 9 de novembre no és de cap manera viable i s'ha de suspendre
La societat catalana ha de rebre una informació honesta sobre els riscos d'un enfrontament total

La Vanguardia en català | 31/07/2014 - 00:00h


Antonio Garrigues Walker


Era del tot previsible que la trobada entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat catalana, Artur Mas, no tingués, almenys prima facie, resultats clarament positius. Després d'un llarg any d'absència de trobades autèntiques (totes les que han tingut han estat ocasionals o accidentals, i a més incòmodes) i en l'ambient radicalitzat i tens que havien generat uns "diàlegs" a través d'uns mitjans de comunicació cada vegada més sectaris, no podíem esperar gaire més. Un acord complet era un objectiu absolutament irreal. Hauria estat fins i tot sospitós.

Cal celebrar com es mereix aquesta primera reunió seriosa i vàlida, i donar per fet que ha estat un pas indispensable, un pas decisiu en el procés de recerca d'una o diverses solucions que permetin una convivència civilitzada durant un llarg període de temps, assumint des d'ara, sense reserves ni pudors, que aquest tema no trobarà mai una solució definitiva. No és només, en paraules d'Ortega, un tema per conllevar. És un tema que cal revisar i reconsiderar amb caràcter periòdic i de manera permanent. És així i no pot i ser de cap altra manera. Els nacionalismes autèntics -i el català ho és- generen una actitud reivindicativa infatigable i inextingible fins a arribar, al seu dia, l'objectiu final, i continua encara després d'arribar-hi.

A partir d'ara la societat civil en conjunt ha d'estar disposada amb els seus millors ànims a facilitar enteses i consensos entre les forces polítiques, incloent-hi especialment ERC, un partit clau que ha d'assumir un protagonisme més responsable i més compromès en el procés que viurem. No es pot limitar a jugar a la contra i a intentar beneficiar-se -fins ara amb èxit- d'incompetències i errors dels altres. Aquesta actitud ja no li serà rendible. Hem entrat en un nou moment polític en què la ciutadania ja no tolerarà -ni a ERC ni a ningú- més jocs tàctics a curt termini ni més demagògies bastes. Sense caure en exigències utòpiques, exigeix un mínim de grandesa de mires.

Les conseqüències de l'escàndol de Jordi Pujol i el conjunt de la seva família -que només estan començant i que podrien arribar a tenir un caire dramàtic- complicaran de manera molt negativa tots els diàlegs entre Espanya i Catalunya, però no pot ni ha de paralitzar el debat sobiranista en curs. És important arribar fins al final.

És important que es coneguin totes les posicions i tots els objectius. És especialment important que la ciutadania espanyola i sobretot la catalana rebin, finalment, informació honesta i realista sobre les conseqüències i els riscos als quals conduiria un enfrontament total i la presa de decisions al marge de la legalitat constitucional.

El que sembla obvi en aquests moments és que el referèndum del 9 de novembre no és viable de cap manera i, per tant, les forces polítiques que l'han convocat l'han de suspendre amb promptitud. Aquest procés ja està completament contaminat i seria realment absurd mantenir un joc irresponsable i perniciós des de tots els punts de vista. Ja no és només un tema de legalitat o il·legalitat, per important que sigui la qüestió. És un tema que des d'ara fins al 9 de novembre -passant per la Diada i el referèndum escocès- encendrà un debat en el qual l'objectivitat -fins i tot en un grau mínim- desapareixerà completament.

La mentida -en el món polític s'ha sacralitzat el dret a la mentida- dominarà completament l'escenari i no hi haurà un sol dia de descans ni de reflexió, amb l'aparició de més escàndols i permanents acusacions mútues. ERC mateixa serà la primera força política que acceptarà que en aquestes condicions el referèndum seria una farsa estèril i un error polític absolut perquè el resultat no tindria cap significació política o sociològica. Al final, el pragmatisme s'acabarà imposant.

Tampoc no és hora de prendre decisions a cop calent, ja sigui en forma d'anunciar coalicions polítiques de partits sobiranistes o eleccions anticipades plebiscitàries o qualsevol altra idea en aquesta línia. Tot això es pot i s'ha d'estudiar amb calma. És hora -fins a les pròximes eleccions autonòmiques, com a mínim- de recuperar l'alè i l'ànim i donar prioritat absoluta al bé comú i a l'interès concret dels ciutadans espanyols i catalans.

Si es radicalitza més la situació ens trobarem nacionalment i internacionalment en una situació deplorable i donarem una imatge que no ens mereixem, com ja hem comprovat en les primeres reaccions de la premsa estrangera.

El resum que ha fet Artur Mas de la trobada amb el president Mariano Rajoy s'ha de valorar molt positivament. El diàleg continua obert. Aquí hi ha la clau. Cal insistir decididament que la democràcia és un sistema que permet viure i conviure en desacord, i que això només s'aconsegueix acceptant que l'altre sol tenir més o menys tanta raó com un mateix.

Fem bé les coses, a partir d'ara. Ja hem assumit massa riscos absolutament injustificables. Demostrem-nos dins d'Espanya i demostrem al món sencer que som gent civilitzada que ha estat capaç de superar com cap altre país europeu totes les dificultats d'una crisi especialment profunda i dolorosa i que ara és, juntament amb Alemanya, un motor de creixement de la Unió.

Aquest debat entre Catalunya i Espanya el resoldrem amb elegància i amb dignitat. Gràcies de veritat, president Rajoy. Gràcies de veritat, president Mas.