El Punt Avui

DE SET EN SET

Matar el pare

31/07/14 02:00 LLUÍS FALGÀS

Els que per motius professionals hem conegut Jordi Pujol sabíem que el tenia preocupat i ocupat saber com acabaria passant la seva figura a la història: Prat de la Riba: el creador de la Mancomunitat; Francesc Macià: l'impulsor de l'Estatut de Núria; Lluís Companys: el president assassinat; Josep Tarradellas: el que va guardar la clau a l'exili; Pasqual Maragall, l'impulsor de l' Estatut “frustrat”; José Montilla: el president català andalús... A Pujol, malgrat el seu llarg mandat, no li hem trobat un titular curt que pugui definir l'obra del personatge. Arturo San Agustín, al llibre Cuando se jodió lo nuestro (editorial Península), explica que, pocs dies després de deixar la Generalitat, li va dir que no havia estat capaç de crear un símbol propi, ja que Montserrat ja existia. Ningú passa a la història pels seus mèrits o les seves accions. Hi passa per un símbol. Són els arquitectes –diu San Agustín– els que han col·locat a la història els faraons. A la història de Pujol quedaran destacades les últimes seqüències. S'hi reflectirà com va deixar desolada la seva parròquia en donar a conèixer el seu particular frau fiscal.

Un amic meu el comparava genialment i deia que passaria a la història com el ciclista Lance Amstrong. Un esportista admirat pels seus i pels adversaris. El seu prestigi va anar-se'n en orris el dia que va admetre haver consumit testosterona per guanyar les curses. Cal afegir-hi que aquell episodi insòlit i trist va fer trontollar els ciments del ciclisme professional i va provocar reaccions que encara avui són vigents en contra del món de l'esport. Tot comparable amb Pujol.

Els seus fills polítics, Mas, Puig, Mas-Colell, Rigau, Espadaler i Pelegri, que havien estat consellers del seu govern, aquesta setmana s'han vist obligats a signar un decret com a consellers de l'actual govern per treure-li les anomenades “prebendes”. Per seguir caminant van haver de matar el pare. Malgrat tot, han donat la cara, a diferencia d'altres catalans que, gràcies a Jordi Pujol, han mantingut càrrecs i han viscut de la política i n'han fet professió, sempre a les esquenes de Pujol. Ara lamenten els fets i expliquen que no en sabien res, ni d'herències, ni de percentatges, ni de corrupteles de la família del líder. I és que amb el presi i el suport de la seva família tot anava com una seda...

Darrera actualització ( Dijous, 31 de juliol del 2014 02:00 )