Diàleg obert malgrat el desacord

La Vanguardia en català | 31/07/2014 - 00:00h


L'esperada reunió entre els presidents del Govern central i de la Generalitat ha estat important perquè ha permès restaurar el diàleg entre ells dos, pràcticament trencat des de l'entrevista que van tenir fa un any a la Moncloa. Això és un signe de normalitat democràtica que, malgrat les evidents discrepàncies, genera serenitat i confiança entre la ciutadania.

Ningú no esperava que ahir hi hagués un acord o acostament respecte a la consulta del 9-N. Tant Mariano Rajoy com Artur Mas van mantenir en la reunió les seves respectives posicions inicials, però en canvi han obert un procés de diàleg i de negociació sobre aspectes clau que afecten l'economia, les finances, les infraestructures, la llengua i la sanitat a Catalunya, entre d'altres. Fóra bo, i això reflectiria també una veritable salut democràtica, que el xoc institucional per la consulta no frenés l'avanç sobre qüestions vitals per als ciutadans. Tenint en compte les declaracions de tots dos polítics, aquest és l'esperit que va presidir la reunió d'ahir, que es va prolongar per espai de dues hores i quart, i caldria que no quedés defraudat. El president de la Generalitat va ser rotund quan, en concloure la reunió, va manifestar que havia constatat un nou clima de diàleg, recuperat després de gairebé un any de distanciament. El president del Govern espanyol va expressar, per la seva banda, el compromís amb Catalunya, mentre subratllava la preocupació perquè la inestabilitat política pogués frenar el creixement econòmic.

Mariano Rajoy no s'ha mogut de la seva posició sobre la consulta al poble català, ni ha donat a entendre a Artur Mas que tingui intenció de fer-ho, perquè la considera il·legal. El president, en canvi, ha assegurat que convocarà la consulta i que ho farà legalment, d'acord amb la llei catalana de consultes que elabora el Parlament de Catalunya. Mas se sent legitimat per continuar per aquest camí perquè té prou base democràtica, suport social i majoria parlamentària per fer-ho. Té el seu full de ruta, amb la pregunta i la data ja decidides, però continua obert a negociar tot el procés amb el Govern central. Fins i tot es va mostrar favorable a considerar una tercera via, una proposta que, a parer seu, correspondria ara presentar a l'Estat "perquè nosaltres sempre hem proposat terceres vies i continuem igual".

Tant Rajoy com Mas es basen en legitimitats legals i democràtiques diferents per emparar les seves respectives voluntats polítiques. Seria recomanable que, en la nova etapa oberta de diàleg, tots dos fessin un esforç per negociar una sortida pactada. Tal com estan plantejades les coses, el més probable, ara com ara, és que el Govern central impugni davant el Tribunal Constitucional la convocatòria de la consulta que al seu dia dugui a terme la Generalitat, d'acord amb la llei catalana. I el més probable també és que l'Alt Tribunal anul·li la consulta. La pregunta és: què passarà a partir de llavors? En aquest sentit, Mas no va voler explicar els nous passos que té previstos en el seu full de ruta si el TC anul·la la convocatòria unilateral de la consulta. Ahir es va limitar a dir que en aquell moment s'entrarà en una altra fase de tot aquest procés, que podria conduir a unes eleccions anticipades.

En qualsevol cas, el fet més important de la reunió d'ahir no és que s'hagin constatat les discrepàncies sobre la consulta catalana, una vegada més, sinó que s'ha creat una nova atmosfera política entre els presidents del Govern i de la Generalitat que apunta la voluntat mútua de portar el procés de manera civilitzada. Fóra molt negatiu per a Catalunya i per a la resta d'Espanya que el xoc pel procés de l'anomenat dret a decidir arribés a afectar la vida diària dels ciutadans, l'economia i el progrés del país. De moment això no passa, a parer de Mas, perquè Catalunya creix i exporta amb més dinamisme que la resta de l'Estat, com ho demostra el fet que les empreses catalanes han creat la meitat de tota l'ocupació que s'ha generat a Espanya l'últim any.

El que sí que passa a Catalunya, i això és molt preocupant, és que l'ajornament sine die de la nova llei de finançament autonòmic per decisió del Govern central, en contra dels terminis legals establerts, sumada a l'impagament dels deutes de l'Administració central a la Generalitat i a les noves exigències de reducció del dèficit pressupostari, col·loquen les finances públiques catalanes en una situació insostenible. Això podria tenir un efecte dramàtic sobre la sanitat, la dependència, l'educació, les beques, els serveis públics, les infraestructures i les polítiques d'ocupació. Totes aquestes qüestions, així com les polítiques governamentals de recentralització, especialment la llei Wert en educació, la llei de la unitat de mercat i la nova reordenació de les administracions locals, van ser plantejades per Mas a Rajoy en una llista d'una vintena de temes.

El president català havia preparat a consciència el seu document, que constava d'una sèrie de demandes que s'agrupaven en sis àmbits: l'econòmic, el d'infraestructures, el social, el de les administracions públiques, el cultural i lingüístic, a més d'un últim capítol de temes rellevants. Cal destacar la petició de 4.000 milions derivats de la disposició addicional tercera de l'Estatut entre els anys 2008 i el 2013, així com la petició d'augmentar el dèficit del 0,7 a l'1,7% el 2015. És evident que la preocupació més immediata del Govern és poder disposar de recursos per atendre les demandes de la societat catalana, ja que no és possible continuar retallant els pressupostos de les necessitats bàsiques dels ciutadans sense que caigui la qualitat dels serveis. El dèficit fiscal reconegut recentment pel Govern central mateix esdevé un argument que reforça aquesta petició. D'acord amb la voluntat de Mas, aquestes qüestions es podrien abordar abans de final d'any. El document es va fer arribar dimarts a última hora i va ser la base de bona part de la conversa entre els dos polítics.

De la trobada d'ahir se'n poden extreure diverses conclusions. La primera i més important és que s'han refet els ponts entre Barcelona i Madrid, que semblava que havien estat dinamitats, després de mesos d'incomunicació. La segona, i no menys rellevant, és que les dues parts han assumit explícitament que hi ha un profund desacord sobre la consulta, que no ha d'impedir un debat obert sobre altres temes fonamentals per al futur de Catalunya. Com va dir Mas, "el no a la consulta no ha de trencar-ho tot". I mentre hi hagi diàleg hi ha possibilitats d'acords.