La notícia era la roda de premsa

És una evidència empírica que Mas és qui va guanyar la batalla comunicativa i, doncs, política de la cita

La Vanguardia en català | 31/07/2014 - 00:00h


Salvador Cardús i Ros


Si algú es feia paga de veure un Artur Mas acudint a la cita amb Mariano Rajoy debilitat pel daltabaix que divendres va produir la confessió de Jordi Pujol, deu haver tingut un disgust. I si algú pensava que la trobada entre els dos líders serviria per reforçar l'autoritat d'un Mariano Rajoy dialogant davant d'un Artur Mas tancat en banda, haurà de reconèixer que el resultat assenyala tot el contrari.

Efectivament, Artur Mas va arribar a Madrid reforçat precisament per haver sabut resoldre amb autoritat -amb rapidesa, radicalitat i sensibilitat- el desafiament llançat per l'antic president de la Generalitat de Catalunya. En canvi, la resposta de Mariano Rajoy, amb un simple comunicat formal enrocat en el "ni es pot celebrar, ni se celebrarà" -quan era la Moncloa qui havia insistit que l'entrevista fos anunciada públicament-, només podia decebre.

Hom podia haver esperat alguna mena d'oferta que hauria posat el president Artur Mas entre l'espasa de la seva oferta de diàleg -explicitada fa una setmana a Bloomberg- i la paret del seu compromís amb els partits polítics sobiranistes catalans. Però no: es confirma que el Govern espanyol no té res a dir davant del més gran desafiament polític territorial que ha viscut des de l'any 1978.

Ara bé, si l'entrevista de dues hores i mitja no mereixia més que un comunicat lacònic del Govern espanyol, el president Mas dedicava una hora i mitja -tot i que se'l veia exhaust- a una roda de premsa intensa i sense límits. De manera que agradarà o irritarà l'aplom d'Artur Mas, però és una evidència empírica que és qui va guanyar la batalla comunicativa -i, doncs, política- de la trobada.

Primer, perquè assumia l'exclusiva del relat de la reunió, resumint-la en tres "sí" a càrrec seu -al diàleg obert, a les 23 propostes de bon govern i al compromís de consultar els catalans- i un "no" a càrrec del Govern espanyol. I en segon lloc, perquè Mas traslladava la notícia del dia a aquesta hora i mitja de roda de premsa, per deixar-hi fixades tres idees.

Una, que s'ha acabat el victimisme i que ara només fan propostes. Dues, que això va de radicalitat democràtica i que la seva força és la dels ciutadans de Catalunya. I tres, que s'ha acabat el temps de les maniobres de despatx o els plans B, i que ara només hi ha un pla públic i imparable que avança per etapes: l'actual, que els catalans seran convocats a votar el 9 de novembre.

De qui més es podia esperar sensació de feblesa, en una hora i mitja, ahir aconseguia que els catalans tornessin a confiar en ells mateixos. Això és lideratge, oi?