Un 'coffee break' polític

Catalunya i la resta d'Espanya necessitaven una certa esperança que s'imposarà la raó

La Vanguardia en català | 31/07/2014 - 00:00h


José Antonio Zarzalejos


La trobada havia d'acabar com va acabar: amb una performance coherent amb el context en què es produïa l'entrevista. El president de la Generalitat de Catalunya feia cap a la Moncloa amb les ferides obertes i sagnants de l'ensorrament estrepitós del pujolisme que era i és el fons d'armari independentista de CDC, partit en procés de refundació. El president Mariano Rajoy, després de verbalitzar -i li ha costat- que Catalunya li començava a plantejar un desafiament de proporcions històriques, ha estat intel·ligent oferint a Artur Mas un horitzó de diàleg sobre les reivindicacions de la Generalitat que són d'ordre pressupostari i financer.

Ells, i tothom, sabíem que entorn de la consulta -tal com està plantejada- l'acord era impossible. Tot i això, convenia a l'un i a l'altre lubrificar un mecanisme d'interlocució gripat i hostil. Perquè la tardor que ve per a Artur Mas i per a Mariano Rajoy no serà gens fàcil.

El context -l'orteguiana circumstància del jo- s'ha imposat al text amb una força tal que les paraules amollides han estat més rellevants que els desacords i eufemismes que ahir es van observar a Blanquerna i es van llegir a la nota oficial de la presidència del Govern central. Els polítics tenen un instint de supervivència molt desenvolupat. I es mouen, actuen, diuen o callen en funció de les variables ambientals. Rajoy és rabiosament realista encara que actuï sempre en diferit (per cert, té tres tresorers imputats en el cas Gürtel) i Mas sembla que per una vegada -i esperem que serveixi de precedent- ha deixat la ingenuïtat a Barcelona, aquesta política naïf d'enfrontar-se a l'Estat com una mena de Gary Cooper en una pel·li dels cinquanta.

Sembla que el Molt Honorable ja ha entès les dinàmiques del poder. Encara que baixar de la fornícula hagi estat a costa del naufragi d'un període històric de més d'un quart de segle d'hegemonia convergent en la política catalana.

Està bé que les circumstàncies hagin alentit, fins i tot aquietat, una situació exasperada, tensa i desconcertant. No s'ha resolt res, però res no ha empitjorat. Fins i tot, sense massa optimisme, es podria sostenir que Mas i Rajoy s'han comportat amb certa altura estadista, encara que aquesta actitud sigui més la conseqüència de les seves necessitats que de les seves virtuts. Catalunya i el conjunt d'Espanya necessitaven un coffee break polític, una sensació de certa sensatesa per gaudir -els que puguin- de les vacances i l'alè d'una esperança: que s'imposarà la raó sobre les raons d'uns i d'altres. Podria haver estat pitjor.