Refunda que fa fort

Per a l'absolució històrica de Pujol es requereix que el penitent faci una bona confessió

La Vanguardia en català | 17/08/2014 - 00:00h


Isabel Garcia Pagan


El de president fundador és un títol honorífic que va aparèixer a l'organigrama de Convergència fa poc més de dos anys. Perdut l'honor, Jordi Pujol va perdre també la presidència i al seu partit li toca això tan de moda en el discurs polític que és refundar. Renovar-se per mantenir-se, encara que les formacions polítiques només actuïn a cop d'urna i d'instrucció judicial.

El més normal és que, com explica Sergi Pàmies, els verbs que comencen per re facin una mica de mandra. Ell mateix imagina esforços monumentals i missions titàniques com aquell èpic interès per repensar Catalunya. La nova temptació d'alguns no és repensar, sinó abordar relectures de la història del catalanisme, impossibles sense reconèixer el paper de l'expresident Pujol, encara que avui sigui vist com una rèmora que alimenta tertúlies de tots els colors, inclòs el rosa més cridaner.

Mentre s'espera la intervenció judicial, per a l'absolució històrica de Pujol es requereix que el penitent faci una bona confessió i el comunicat amb què va fer volar pels aires l'estratègia política de CDC deixa molt a desitjar. Sense homenatge de comiat, el pujolisme ha desaparegut de l'organigrama de la formació convergent en tot just unes setmanes. Abans va ser Oriol Pujol, que va passar més d'un any en els llimbs polítics confiat a desenredar el seu embolic amb les empreses de les ITV i sortir-ne immune políticament. Però no hi ha tribunal que satisfaci el calendari electoral d'un aspirant polític a tot que no serà res. Artur Mas és l'únic referent convergent possible i l'autoimposada refundació ha de compaginar una reorganització interna per plantar cara a ERC amb l'aliança en l'escalada sobiranista. Amb el consegüent neguit dels seus socis d'Unió.

La refundació del socialisme català té un altre objectiu. Sense temps per pair el fracàs del new PSC de Pere Navarro, es van posar en mans del veterà -per experimentat- Miquel Iceta. L'esforç per reflotar el PSC pot ser tan titànic com obviar el desengany convergent amb Pujol, però el currículum d'Iceta demostra habilitats polítiques fora del comú. Començant pel do de la ubiqüitat -és capaç de ser als dos costats de la taula en qualsevol negociació, ja ho va fer amb l'Estatut- i la perícia per convertir la necessitat en virtut amb una declaració en el moment adequat. Si Joan Ignasi Elena no renuncia al seu escó després de deixar el PSC, el grup que lidera Iceta passarà a ser el quart de la Cambra, per primera vegada per darrere no només d'ERC, sinó també del PP, però capaç d'allargar la mà a Artur Mas si l'aventura amb els republicans descarrila camí del 9-N i treure'n profit.

Descartada la transformació radical dels seus principis ideològics, PSC i CDC s'afanyen a adaptar-los a altres temps i altres finalitats.