El Punt Avui

La llei de consultes, pendent del Consell de Garanties

L'organisme haurà de ratificar aquest mes d'agost si la normativa, que ha d'aixoplugar la consulta, respecta la Constitució i l'Estatut

El projecte s'aprovarà en el ple al setembre o l'octubre

01/08/14 02:00 BARCELONA - M. BATALLER
Mercè Jou i Josep Rull, de CiU, i Gemma Calvet, d'ERC, en l'última ponència de la llei de consultes Foto: ALBERT SALAMÉ.
Notícies de ...

La llei de consultes, que ha de ser el paraigua del 9-N, encara la recta final i ara per ara només està pendent del Consell de Garanties Estatutàries. Les pròximes setmanes l'organisme ha d'estudiar a fons la normativa i avaluar si respecta l'Estatut i la Constitució. El pas previ a la seva aprovació definitiva.

CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP han decidit fer aquest tràmit per tal que l'organisme pugui validar la llei i així el govern espanyol i el Tribunal Constitucional no tinguin arguments legals per tombar-la. Per tant, només els quedarien els arguments “polítics” per invalidar el projecte. La mesa del Parlament va demanar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries el 22 de juliol i ara l'entitat té un mes per redactar-lo. En concret, els partits van sol·licitar que s'analitzessin diversos articles, com per exemple els que fan referència a les persones que poden votar, a les comissions de seguiment de les consultes i als processos de participació.

Però el PP i el PSC també han recorregut al Consell de Garanties Estatutàries. Els d'Alícia Sánchez-Camacho pregunten si la Generalitat pot decidir l'organització de l'Estat espanyol de manera unilateral a través del resultat del 9-N, mentre que els de Miquel Iceta reclamen que l'organisme doni la seva opinió sobre la pregunta de la consulta.

Un cop el Consell de Garanties emeti les conclusions i es facin els retocs necessaris, la llei estarà llesta per ser aprovada en el ple. Les formacions sobiranistes estudien diverses dates entre el mes de setembre i l'octubre per celebrar la sessió plenària, ja que, seguint les directrius de la llei, el president té com a límit el 10 d'octubre per poder convocar-la –el decret s'ha de signar entre 30 i 60 dies abans de la celebració del 9-N–. Una de les possibilitats és habilitar un ple extraordinari per donar més solemnitat a l'acte, però a hores d'ara encara no hi ha res pactat.

Quan la normativa sigui una realitat, al cap de poques hores Artur Mas signarà el corresponent decret. Aquesta rapidesa és una maniobra legal per no donar temps al govern espanyol a bloquejar la llei a través del TC i, d'aquesta manera, Mas haurà complert la seva promesa: convocar el 9-N legalment.

Un marc molt ampli

La llei de consultes, però, no només està ideada per al 9-N, sinó que és el marc per a tot tipus de consultes amb l'objectiu de potenciar la participació ciutadana. Per aquest motiu especifica tots els passos que s'han de seguir per convocar una consulta, ja sigui d'àmbit nacional o local. El president de la Generalitat, el Parlament o els alcaldes estan legitimitats per endegar aquest procediment, tot i que també es reserva un apartat per a la iniciativa ciutadana –es necessiten prop de 50.000 signatures.

Una de les principals novetats és que l'edat mínima per poder votar en qualsevol d'aquestes consultes és 16 anys –en la resta d'eleccions són 18– i també hi podran participar els immigrants. Els que pertanyen a la Unió Europea han de tenir un any acreditat d'empadronament, mentre que la barrera per als extracomunitaris se situa en els tres. Aquest aspecte es podria modificar, perquè ICV-EUiA no vol fer que es facin distincions entre estrangers de primera i de segona.

LES FRASES

No només és una
llei per al 9 de novembre, però
també és una llei
per al 9-N
Josep Rull
DIPUTAT DE CIU
La llei de consultes és un instrument necessari d'aprofundiment
democràtic
Gemma Calvet
DIPUTADA D'ERC

Ampli acord polític, amb el PSC inclòs

La llei de consultes, de moment, té un ampli suport. Al marge dels partits sobiranistes que van acordar la data i la pregunta del 9-N, el PSC també s'hi ha afegit. Els socialistes defensen el text perquè el veuen com un aprofundiment democràtic que servirà perquè la ciutadania pugui ser consultada sobre qualsevol afer que l'afecti. Això sí, sempre que sigui dins de les competències de la Generalitat. I aquí és on rau la diferència amb els sobiranistes, perquè el PSC manté que la normativa no es pot utilitzar per convocar una consulta d'autodeterminació. “Aquesta llei és una bona eina per a la democràcia representativa, però hem d'esmerçar esforços perquè no sigui immediatament perduda”, assenyala el diputat socialista Ferran Pedret. En el cantó completament oposat, però, hi ha el PP i Ciutadans, que posen al davant l'article 2, “la indissoluble unitat de la nació espanyola”, per denegar la consulta sobre la sobirania de Catalunya. “La independència no és competència de la Generalitat, emprar aquesta llei és un frau i un engany massiu”, recordava el diputat del PP Santi Rodríguez.

Darrera actualització ( Divendres, 1 d'agost del 2014 02:00 )