Opinió

Objectiu: la centralitat política

Edició impresa Opinión | 01/08/2014 - 00:00h
Carlos Cuatrecasas, Higini Raventós, Mario Romeo i Antoni Renom


La finalitat última que justifica l'activitat política és procurar el progrés i benestar de les persones. La persona ha de ser el centre de l'acció política i, per extensió, el progrés i benestar, també, del conjunt de la societat. La recerca del poder només es pot justificar si persegueix aquesta finalitat. Tot el que en política no tingui aquest objectiu és una perversió d'una activitat que, essencialment, és noble i generosa.

Lamentablement, i no sense raons que ho justifiquin, avui l'opinió pública no té aquesta percepció de la política en general i dels polítics en particular.

Com pot, l'activitat política, garantir el progrés i benestar de les persones i la societat? En una societat plural, com la nostra, l'únic que garanteix el progrés i la complicitat entre la política i la societat és el diàleg i el pacte. En la mesura que els partits polítics sàpiguen dialogar sincerament sobre els problemes que afecten la societat i pactar les polítiques que cal seguir per orientar el futur amb garanties, tindran la confiança del conjunt de la societat. La confrontació pura i dura no porta enlloc. No fa falta repassar la història per corroborar aquesta afirmació.

Actualment estem immersos en una situació molt complexa. Tenim al davant una desconfiança notable del conjunt de la societat en les institucions que han de garantir el bon funcionament de l'Estat, una conjuntura econòmica que està fent molt mal a quantitat de famílies i persones, i una actitud frontista de les forces polítiques que no augura una sortida ordenada a aquesta situació.

Molt sovint tenim la impressió que el debat polític va per una banda i les preocupacions de les persones per una altra, que senten llunyania entre els seus problemes quotidians i el debat polític. Veiem constantment, en el debat entre partits, acció-reacció i poc debat profund que busqui solucions. Si hi afegim aquesta nova professió dels tertulians, que són constantment als mitjans amplificant el debat partidari, no li ha d'estranyar a ningú l'aparició d'ofertes populistes i el malestar de la ciutadania amb el debat que protagonitzen els partits, tan allunyat, molt sovint, dels seus problemes i inquietuds.

En democràcia els partits són imprescindibles, constitueixen el millor vehicle per canalitzar els anhels de la societat i garantir estabilitat i progrés. La política, i els partits, han protagonitzat, quan han complert bé amb el seu deure, els progressos més estables i duradors de la història. Europa i Espanya amb la transició són bons exemples per certificar la importància de la política en la nostra societat. Es tracta de recuperar la seva essència i, davant una situació que ho demana, exigir política en majúscules. Es tendeix a situar al centre del debat l'interès d'una o més forces polítiques, excloent de la centralitat qui no comparteix aquesta estratègia. Estem dividint la societat en uns i altres, en nosaltres o ells, amb gran irresponsabilitat.

La centralitat és capacitat de diàleg, de concertació, de pacte. No es troba tant en el projecte o en la proposta com en l'actitud; en la capacitat d'escoltar l'altre i de ser generós a l'hora d'acceptar els seus punts de vista quan puguin ser útils per al progrés de la societat.

Aquesta centralitat és la que es troba a faltar avui en la política. Cal molta més concertació i menys confrontació. És imprescindible, si no urgent, teixir grans complicitats entre tots per guanyar el futur, per introduir tranquil·litat a les persones que observen atònites davant la gravetat dels seus problemes la incapacitat d'acords entre partits per sortir de l'atzucac.

Reivindiquem, doncs, des d'aquestes reflexions, la centralitat com a capacitat de diàleg i acord, com a actitud en l'exercici de l'activitat política, que recuperi la confiança de la societat en els agents polítics, precisament per la seva actitud oberta al diàleg i per la seva capacitat de pacte, respecte i generositat.

A Espanya, però ara ens referim concretament a Catalunya, és necessari construir, des de la centralitat, una resposta que eviti la confrontació en relació amb la proposta independentista, que vehiculi, mitjançant el diàleg, l'articulació de propostes que facilitin l'acord i el pacte ampli amb la resta d'Espanya, sense renunciar a les legítimes aspiracions col·lectives que manifesti el poble de Catalunya, però tot evitant confrontacions o greuges comparatius que puguin provocar reaccions adverses des de la visceralitat, o que facin inviable qualsevol projecte futur.

Les societats sempre avancen mitjançant actituds centrades, respectuoses i sense frontismes. Sempre amb molt de diàleg i acords. Mai estimulant la confrontació, o reduint el conjunt de la societat a bons i dolents.

Aquí hi ha el centre. En les actituds més que en les propostes, en l'acceptació que una societat plural no es pot dividir en blocs, en la convicció que totes les opinions han de ser respectades i no ridiculitzades. Aquestes consideracions són el resultat de les reflexions d'un grup de persones amb una llarga trajectòria institucional sempre al servei de la nostra societat.

Creiem sincerament, des de l'exercici de la nostra llibertat d'expressió en una societat plural i democràtica, que a Catalunya ens fa falta articular una resposta des de la centralitat, i intentarem, modestament, contribuir-hi.