Política

La lenta via judicial


Edició impresa Política | 08/08/2014 - 00:00h


Florencio Domínguez


El cas Pujol té una dimensió internacional que encara prolongarà més les indagacions

Les denúncies sobre presumptes il·legalitats de diversos membres de la família Pujol ja estan en mans de la justícia, que, des de l'Audiència Nacional i des dels jutjats de Barcelona, ha obert diligències per investigar si els afectats han incorregut en delictes relacionats amb les seves activitats empresarials.

Mentre que en els mitjans de comunicació es viu el cas amb intensitat, el camí judicial serà, sens dubte, llarg i lent, no només perquè la investigació d'activitats econòmiques és complexa, sinó perquè hi ha una dimensió internacional que prolongarà encara més els temps de les indagacions judicials. Almenys és el que mostren les experiències d'altres casos en què la justícia espanyola ha hagut de reclamar el suport de les autoritats d'altres països -alguns paradisos fiscals, però d'altres no- per desentranyar l'origen de fons econòmics considerats sospitosos.

Un cas que pot servir com a referència i exemple de la lentitud de la cooperació internacional en aquests casos a l'hora d'aclarir l'origen de fons sospitosos es va arxivar el mes de juliol passat. Era una investigació oberta el 2006 pel jutjat central d'instrucció número 5 arran de la famosa operació del bar Faisán contra l'extorsió d'ETA. Aleshores es va saber que el principal acusat, Joseba Elosua, amo del local, i la seva família eren titulars d'una fundació establerta al principat de Liechtenstein. L'Audiència Nacional es va posar a investigar si la fundació de l'acusat ocultava fons relacionats amb ETA i va enviar comissions rogatòries a Liechtenstein, Suïssa i França. El primer país va respondre al cap de deu mesos, el segon al cap de 15 i França, l'únic que no era paradís fiscal, al cap de 27. Amb les dades obtingudes, el jutge va tornar a enviar més comissions rogatòries internacionals per ampliar informació als Estats Units, Suïssa i França. Les autoritats nord-americanes, un exemple de celeritat, van respondre al cap de dos mesos i les suïsses al cap de sis, però les franceses van trigar 28 mesos a contestar. I això que s'investigava un presumpte cas de blanqueig de fons del terrorisme, un delicte davant del qual cap país no vol fer els ulls grossos, i molt menys França, que no és sospitosa de ser complaent amb ETA. El procediment va trigar vuit anys a substanciar-se (no es van trobar proves que es tractés de blanqueig de diners d'ETA), però aleshores el principal acusat, Joseba Elosua, ja havia mort.

En les investigacions que s'obren sobre membres de la família Pujol ens trobarem amb un conflicte entre els mitjans informatius i l'opinió pública, que reclamen explicacions immediates a les denúncies plantejades, i la justícia, que té els seus propis ritmes. Habitualment, un dels problemes de l'administració de justícia a Espanya és la lentitud. En un cas com aquest, en què cal sol·licitar la col·laboració de les autoritats d'altres països, serà necessari armar-se d'una dosi addicional de paciència per esperar el final de les investigacions.