La 'nació millor' d'Alasdair Gray

L'escriptor i pintor escocès reivindica la independència com un mitjà per a la transformació social

Edició impresa Cultura | 12/08/2014 - 00:00h

Andy Robinson
Glasgow


HOPSCOTCH FILMS

El món de la cultura es posiciona a Escòcia
INDEPENDENTISME El de Gray, més que nacionalista, és una utopia radical de tolerància i progrés
PRIMERS DIES D'UNA NACIÓ La frase de Lee que repeteix Gray ara és un eslògan de la campanya pel sí


Work as if you were in the early days of a better nation" ("Treballa com si estiguessis en els primers dies d'una nació millor"). La consigna -treta del poema Civil elegies, de l'escriptor canadenc Dennis Lee- es repeteix constantment a l'obra de l'escriptor i pintor escocès Alasdair Gray, des del seu primer llibre de relats Històries inversemblants, en general, escrit el 1983 (ara traduït al català per Raig Verd, 2013), fins als extraordinaris murals que està pintant actualment a la vella església d'Oran Mor, ara reconvertida en restaurant i teatre al bohemi West End de Glasgow.

La frase s'ha convertit en un leitmotiv de la campanya del sí a la independència a Escòcia. "Com a eslògan ja circula àmpliament", diu Scott Hames, editor del llibre Unstated, una col·lecció d'assajos sobre la independència d'una vintena d'escriptors, entre els quals es troba Gray. "Veuràs gent que fins i tot se l'ha tatuada al braç".

Però per entendre els matisos de l'independentisme de Gray convé observar tot el que envolta aquest eslògan "nacionalista" al mural d'aquest autor escocès, que, amb 78 anys, aprofita qualsevol descans entre els casaments i les festes a Oran Mor per pujar a les bastides i pintar. El sostre és una constel·lació d'estrelles, figures celestials i signes del zodíac. Una parella nua s'abraça davant d'un transbordador espacial. Cranis amb embrions en lloc del cervell floten en el cosmos al costat d'altres frases de reivindicació. És una obra més còsmica que nacional. Passa el mateix amb Lanark, que Gray va acabar el 1981, però que tot just s'ha traduït al català. És un relat universal que, al mateix temps, està fermament arrelat en l'espai urbà de Glasgow.

Gray reivindica la nació -la petita nació- però només com un espai de transformació política i social. "Les nacions més riques i poderoses tenen dins de les fronteres els nivells més elevats de desigualtat entre pobresa i riquesa", explica en una entrevista a casa seva, a tocar d'Oran Mor. "Són els països petits, com Islàndia, a Escandinàvia, els que tenen un grau més elevat d'igualtat social", afegeix.

La defensa de la sobirania nacional per a Gray es basa en la convicció que el poble escocès és més igualitari que l'anglès. "Jo vinc d'una família de forta tradició laborista; només vaig començar a votar als nacionalistes quan Harold Wilson (primer ministre laborista dels anys seixanta) va confessar que no hi podia haver més socialisme perquè la Borsa de Londres no ho volia", diu. "La independència és la manera de recuperar alguna cosa d'una societat d'esquerres".

Gray esmenta les diferències històriques entre Anglaterra i Escòcia; l'absència d'una jerarquia en l'Església escocesa de John Knox (la Kirk); la insurrecció obrera de George Square a Glasgow el 1919 reprimida amb l'ajuda de tancs i un howitzer. "Quan érem a Barcelona presentant Lanark -explica- un periodista ens va preguntar què passaria si en una Escòcia independent es votés un govern conservador. I la meva dona i jo vam respondre: 'Però si això no pot passar a Escòcia!'".

Aquesta idea de la independència com un mitjà per a la transformació social és la que defensa no només Gray sinó també altres escriptors escocesos, des de James Kelman (Era tard, molt tard) Irvine Welsh (Trainspotting), William McIlvanney, pioner de la novel·la negra escocesa coneguda com a tartan noir, o Iain Banks, mort fa poc. "Mai no m'hauria imaginat que hi hauria novel·les policíaques amb detectius escocesos que es llegirien a Londres i els Estats Units: som escriptors però principalment gent de classe obrera educats en l'ensenyament públic".

Encara que Gray recorda amb enyorança els serveis públics de la postguerra britànica, també és conscient de la discriminació cultural d'aquell Estat de benestar. "A la meva escola no ens van ensenyar la poesia de Robert Burns i l'única novel·la de Walter Scott que llegíem a classe era Ivanhoe". Hi va haver "feixisme lingüístic; els nens a Glasgow parlaven un llenguatge diferent als carrers que a l'aula". Però Gray no reivindica una llengua nacional sinó la seva absència. "Els grans rius no eren mai barreres lingüístiques fins que les autoritats centralitzades van decidir convertir-los en frontera", diu. I comença a parlar en veu alta, burlant-se del dictador megalòman: "Els nens que van a l'escola en aquesta riba han de rebre ensenyament en un idioma i no en l'altre!"

L'independentisme de Gray, més que nacionalista, és una utopia radical de tolerància i progrés; la possibilitat de crear una societat nova. "Hugh Trevor Roper [l'historiador anglès] va escriure un llibre titulat La invenció d'Escòcia. Deia que Escòcia va ser inventada en diferents moments històrics per gent diferent". I, deixant anar una rialla, afegeix: "Del que no es va adonar és que això és cert en tots els països del món (...) Tota nació que existeix està inventada". La qüestió clau per a Gray és quina mena de nació es vol inventar.