1. LA VANGUARDIA/CULTURA

Independència: assaigo ficció?

Un nombrós grup d’autors escocesos s’han identificat amb la campanya a favor del sí

A. ROBINSON GLASGOWINMA SAÍNZ DE BARANDA L’escriptora Val McDermid

Alasdair Gray encapçala un nombrós grup d’escriptors escocesos que s’han identificat estretament amb la campanya a favor del sí en el referèndum, per bé que tots es distancien del Partit Nacionalista Escocès (SNP). Inclouen James Kelman, el guanyador de Booker Prize per Era tarde, muy tarde (1994) i Irvine Welsh, autor de Trainspotting. Iain Banks, autor de La fábrica de avispas i The Quarry, era defensor apassionat de la independència abans de morir, l’any passat.

Els autors de l’anomenat tartan noir, la novel·la policíaca escocesa, que han tingut un èxit enorme al Regne Unit, estan dividits. Val McDermid i William McIlvanney, els pioners del gènere, han defensat públicament la independència escocesa. Ian Rankin, que ha batut el rècord de vendes de novel·la negra al Regne Unit, és més agnòstic.

Feia broma a The Scotsman, fa dies, sobre el fet que l’inspector Rebus, protagonista de la majoria de les seves novel·les, votaria no en un referèndum, mentre que el sergent Clark votaria sí. “Jo estic al terme mitjà”, va dir. En general, la comunitat cultural a Glasgow i Edimburg es mostra més partidària de la independència que el ciutadà mitjà.

Per escriptors com Gray, Kelman o Welsh, el domini de Londres i el poder del lobby de la City financera en la política britànica fan impossible defensar en l’àmbit britànic l’ensenyament, la sanitat pública, els drets laborals o el sistema de protecció social.

Paradoxalment, només en una Escòcia independent –va dir, més nòrdic que anglosaxó en la seva tria d’un model de desenvolupament– serà possible defensar les conquestes socials de l’Estat de benestar britànic.

“M’estimo més el que hem fet al Parlament escocès (receptes mèdiques gratuïtes, suport social per als pensionistes, ensenyament universitari gratuït) que no pas el que es fa a Westminster”, va dir McDermid en un sondeig d’opinions d’escriptors publicat fa uns dies al dominical britànic The Observer.

Welsh –el nou llibre del qual, Skagboys, acaba de sortir a Espanya– va plantejar al mateix article que la independència d’Escòcia, com que es basa en una reivindicació d’una societat més equitativa, podria tenir un ressò al nord d’Anglaterra, on les actituds socials s’assemblen més a les d’Escòcia que a les del sud conservador d’Anglaterra. “La campanya del sí ja no es percep com d’antibritànics, sinó com l’avantguarda d’un moviment ampli per restaurar la democràcia al Regne Unit”, va escriure Welsh en la seva aportació al debat a The Observer. “La gent comença a adonar-se que les elits de l’escola privada, l’aristocràcia, la City londinenca, els lobbistes corporatius (...) són vistos com a obstacles perillosos per al bon govern”. Aquesta visió més radical imes arrelada en la política de classe dels escriptors és bastant crítica amb la campanya del líder de l’SNP i primer ministre escocès, Alex Salmond. Salmond defensa la permanència en una Escòcia independent de la monarquia britànica, la lliura esterlina, l’OTAN. Gray, McIlvanney, Kelman, Welsh i altres escriptors identificats amb el sí són gairebé tots republicans d’esquerres. “McIlvanney passa Salmond molt per l’esquerra: Salmond estava festejant Donald Trump i Rupert Murdoch, però McIlvanney i d’altres volen un moviment de base àmplia i socialista”, va dir Scott Hames, editor del llibre Unstated, una col·lecció d’assajos sobre la independència que signen una vintena d’escriptors.

Kelman va explicar la seva posició en un e-mail: “M’oposo totalment al nacionalisme. Abomino el nacionalisme, però defenso la independència”, va dir. “És molt difícil d’entendre, això, al Regne Unit, però existeix un argument a favor d’una independència d’esquerres que no és nacionalista; els republicans socialistes, anarquistes, donem suport a la independència, però no al nacionalisme”.

Després dels últims sondejos, que donen una àmplia majoria al no, l’única esperança per a aquests escriptors independentistes són els molts indecisos dels barris obrers de l’est de Glasgow, territori del detectiu humanista Jack Laidlaw de la sèrie policíaca de McIlvanney. En districtes d’atur endèmic i pobresa, els votants poden ser més receptius al missatge de socialisme republicà de Gray, Wells i McIlvanney, i donar una sorpresa. Però fins i tot McIlvanney sembla que dubta de si aquesta història és assaig o ficció. “Una de les faules de l’Escòcia contemporània és que vol ser una societat més justa i radical del que pot ser amb els restringits poders parlamentaris que té ara”, va escriure McIlvanney a Scotland Now. “Jo hi crec, en aquesta faula”.