ElPunt Avui

OPINIÓ

Els falsos arguments

14/08/14 02:00 CATEDRÀTIC DE LA UDG - ALBERT ROSSICH
Allò que no és legítim
de cap manera és imposar una convivència que no sigui desitjada

La negació sistemàtica del dret de decidir té una conseqüència fatal per a l'unionisme, que és la renúncia a tenir la iniciativa, la qual queda així en mans del sobiranisme. Forçosament, haver de dir sempre que no, i només que no, fa anar els partidaris de l'statu quo a remolc dels esdeveniments. Si s'hagués acceptat d'entrada l'oportunitat d'una consulta, ara segurament estaríem discutint raonaments ben elaborats des de totes dues bandes. I potser l'independentisme no hauria crescut tant. La renúncia inicial a dialogar explica en bona part la pobresa i l'escassetat dels postulats de l'unionisme, sovint improvisats, prepotents i superficials.

No és estrany, doncs, que es facin servir tantes vegades arguments inconsistents, o que es contradiuen entre si. Com quan Mariano Rajoy diu que “no vol ni pot” autoritzar la consulta. Perquè, amb això, de què es vol justificar? Només cal que digui que no ho vol. Si no ho vol, és igual que no pugui. El que seria interessant, en tot cas, és que ell ho volgués, perquè aleshores se'n podria parlar i buscar una solució. Si no ho vol, ja estem al cap del carrer.

Des de l'oposició, al nou secretari general del PSOE li hem sentit explicar que lluitarà contra els que rebutgen la convivència entre els espanyols, i que s'han d'eradicar mals com l'independentisme. S'adona Pedro Sánchez que situa en un pla de superioritat moral una opció, la convivència, que és tan legítima com la contrària, la separació? I que allò que no és legítim de cap manera és imposar una convivència que no sigui desitjada?

També se'ns diu que no és possible una consulta sobre la independència, ja que la Constitució declara l'Estat indivisible. Amb aquesta lògica, però, no es podria consultar mai als espanyols, per exemple, si prefereixen una monarquia o una república, ja que la carta magna també defineix taxativament l'Estat com un regne. O és que, per preguntar-ho, primer s'hauria de canviar la Constitució? A aquest argument hi ha qui contesta que no, però que la pregunta l'haurien de votar tots els espanyols. Per tant, ara el problema no és el contingut de la pregunta, sinó el subjecte a consultar. Doncs si el que es qüestiona és el subjecte, per què Catalunya, i només Catalunya, va poder ser consultada legalment en referèndum sobre un text com l'Estatut del 2006 (el qual, per cert, després va ser declarat no constitucional)? Vet aquí la demostració que un text anticonstitucional pot ser votat per una comunitat autònoma del territori espanyol.

D'altres, després d'argumentar que Catalunya no es pot constituir en un estat independent perquè la carta magna ho prohibeix de manera explícita, afegeixen que si s'independitza quedaria fora de la Unió Europea i li auguren tota classe de desastres. I bé: com quedem? És impossible, o és possible però no ens convé?

No acabaríem mai. Però entre declaració i declaració hi ha una cosa elemental que haurien de tenir tots plegats en compte. S'haurien de decidir entre les amenaces de represàlies que l'Estat prendrà quan convoquem la consulta o ens declarem independents, i les manifestacions de bona voluntat i d'afecte en el sentit que estem més bé junts. Perquè les amenaces alternades amb apel·lacions a la seducció s'anul·len mútuament. Són decididament excloents.

Darrera actualització ( Dijous, 14 d'agost del 2014 02:00 )