Filosofia de la consulta

La Vanguardia en català | 15/08/2014 - 00:00h


Norbert Bilbeny


El procés sobiranista català no ha estat un tema de la filosofia. Pocs pensadors s'han pronunciat a favor o en contra de la pròxima consulta sobre si els catalans volem la independència del nostre país. És un tema de gran envergadura. I tot i això sembla que de menys relleu intel·lectual que el que s'hauria d'esperar.

El sí o no independentista, sigui en la consulta o a través d'unes eleccions, compromet la nostra idea de la justícia i del món. Una persona justa es pot desentendre d'un reclam popular pacífic i àmpliament motivat? Però una persona oberta al món i al diàleg pot admetre que aquest reclam impliqui una separació de l'exterior i un risc de divisió interior? La filosofia potser hauria de respondre no a les dues preguntes. No es pot ignorar el que vol la majoria, però tampoc que el que vol ha de ser compatible amb la manera raonable de voler-ho. Des d'un possible punt de vista filosòfic, la consulta proposada per la majoria catalanista hauria de satisfer les següents condicions.

Primer: respectar el sentit mateix del concepte de consulta: és pregunta, però alhora apel·lació al criteri de l'altre. La consulta té un significat moral clau i tothom hi hauria d'estar a l'altura. Segon: que abans, durant o després, el que es pugui arreglar o gestionar amb el diàleg i el pacte no es faci amb la renúncia a conversar i l'enfrontament. Tercer: que sigui respectada la decisió de la majoria. Es comparteixi o no, és el que decideix la majoria, i aquest és el criteri últim de la democràcia. Però també s'ha de respectar l'opinió de la minoria, encara que no sigui la nostra. No fer-ho equival no només a un error polític, sinó a una falta moral, que debiliten la raó de la majoria. Quart: que no es faci res contrari a la llei. De vegades, per democràcia, cal desobeir la llei, però desobeir una llei democràtica no és democràtic o requereix d'una motivació excepcional basada en raons democràtiques. Cinquè: que la consulta vagi precedida d'informació completa sobre què es consulta i les conseqüències d'una o altra resposta. Abans del dret a decidir hi ha el dret a saber sobre què es decideix. Sobirania sense informació no és sobirania. Un poble sobirà és un poble al qual es tracta com a ciutadà i se l'informa. Sisè i final: que sempre la raó preponderi sobre l'emoció. Al final, aquesta sempre dóna disgustos. Això és el que jo crec que un filòsof demanaria davant la consulta sobiranista.