Opinió

El pacte de Foment

Edició impresa Opinión | 15/08/2014 - 00:00h

Joaquim Gay de Montellà


El 2014 és l'any que obre les primeres pàgines de la postcrisi: la recuperació ha arribat i ha arribat per quedar-se. És responsabilitat de tots els actors socials que aquesta recuperació incipient es consolidi; hem d'actuar amb rigor, compromís i decisió. Tenim dades macroeconòmiques positives que s'estan començant a traduir en una disminució significativa de la taxa d'atur -ja inferior al 25%- i un alleujament simptomàtic de la situació delicada de les famílies i les pimes del nostre país. Les previsions de creixement es revisen constantment a l'alça, i això ens convida a mirar endavant amb una mica més d'aquella confiança en nosaltres mateixos que havíem perdut.

Catalunya està anticipant els registres de la recuperació de l'economia espanyola: les últimes dades conjunturals constaten que el canvi de tendència cap a una pauta de creixement de l'activitat econòmica es produeix un trimestre abans a Catalunya que en el conjunt de l'economia espanyola.

També, amb aquestes dades en un context global, comprovem que durant el segon trimestre de l'any les perspectives de recuperació i creixement econòmic es mantenen, principalment per a les economies avançades, i en particular per a l'economia europea. És especialment important la contundent intervenció per part del BCE que ha deixat el tipus d'interès de referència en mínims històrics. Les mesures de caràcter extraordinari tenen l'objectiu de fomentar el crèdit cap a l'economia real i millorar el funcionament del mecanisme de transmissió de la política monetària. Des de Foment ens plantegem una revisió dels eixos estratègics de la nostra institució per als pròxims vint anys entorn de la innovació, la internacionalització i la formació professional, imprescindibles per donar solidesa a l'activitat empresarial i a l'economia del nostre país.

Hi ha molts altres elements entorn del 2014. Hi ha el 2014 memorialístic que que ens empeny a commemorar fets profundament rellevants que ens han conformat com a societat: fets com la Primera Guerra Mundial, després de la qual la humanitat no ha tornat a mirar-se a si mateixa de la mateixa manera. En un agost com aquest que vivim ara, però fa cent anys, va implosionar Europa i mesos després el món sencer en un esclat de mort que, malgrat la posició aparentment neutral d'Espanya en el conflicte bèl·lic, sens dubte va condicionar la societat espanyola i especialment la catalana.

També celebrem el bicentenari de Joan Prim, el militar i polític que, amb el seu lideratge personal, va revolucionar la societat, va trencar les institucions i va arribar a aliances internacionals de gran repercussió mundial. Des del proteccionisme inicial, inspirat des de Foment, va imprimir caràcter al catalanisme dins de l'Estat.

Europa, i per descomptat Espanya i Catalunya, sembla que estan en un nou dilema polític i social. Afortunadament, molt diferent del de fa un segle. Però dilema, malgrat tot. Ha estat l'any d'unes eleccions al Parlament Europeu que han presentat una significativa fragmentació política. Hi ha i hi haurà qui estudiï els orígens d'aquesta ànsia partidista, política i institucional, però és evident que respon a un cúmul de malestars dins de les societats diverses que avui conformen els estats de la Unió Europea.

A Espanya i a Catalunya convé que afrontem amb serenitat, però amb fermesa, els nostres propis malestars. A Catalunya es planteja un conflicte polític a partir de la relació actual de les seves institucions amb l'Administració General de l'Estat. Un conflicte que té a veure amb un marc de relació certament millorable que s'ha de resoldre des del diàleg i el pacte polític i institucional.

Des de Foment proposem una mena de pacte institucional que garanteixi plenes competències en matèria de llengua, cultura i administració local, i que faci possible un acord fiscal -que ja el setembre de l'any 2011 formulàvem des de Foment com a pacte fiscal- que respecti el principi d'ordinalitat posant límits a la continuada solidaritat.

El moviment sobiranista, amb renovat origen des del carlisme del segle XIX, a Catalunya és una proposta política que avui mou certes majories socials i que respon a aquesta recerca col·lectiva de respostes polítiques a interrogants que no només ha despertat aquesta crisi, sinó també alguns errors comesos al llarg dels últims quaranta anys. Errors polítics, institucionals o personals. També les males pràctiques origen de la corrupció que, encara que es pugui limitar a casos aïllats, tenen una capacitat altament corrosiva dels ressorts principals del nostre Estat de dret i de les relacions privades.

Tant en el sector públic com en el privat, és urgent recuperar i reivindicar uns principis ètics que sempre són fonamentals. Com al Foment del Treball i la CEOE ja hem fet, és necessari desenvolupar i complir codis ètics que marquin el bon comportament. Cal que la llei castigui el delicte i persegueixi el delinqüent.