El Punt Avui

CINC ANYS DE PROCÉS

10-J, l'inici del procés

Més d'un milió i mig de persones van sortir al carrer, a Barcelona

La ciutadania es va decantar per les consignes independentistes a favor del dret a decidir en la manifestació sobiranista més nombrosa des de l'11 de Setembre del 1977

L'acte va marcar un punt d'inflexió en la connexió del PSC amb la societat

16/08/14 02:00 BARCELONA - XAVIER SERRANO
La manifestació del 10-Jva ser el primer cop de força de la ciutadania a favor del dret a decidir

El 29 de juliol del 2010 la societat catalana va fer un pas endavant. Més de milió i mig de persones van desbordar el centre de Barcelona per reclamar el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític com a nació. Una mostra de força amb què no comptava el moviment catalanista des de les manifestacions viscudes l'any 1977 a favor de la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia.

Un precedent va ser determinant per a l'assistència massiva i el caràcter reivindicatiu i marcadament sobiranista de la manifestació. El 28 de juny del 2010 el TC va dictar sentència del recurs presentat pel PP contra l'Estatut. L'alt tribunal va considerar que 27 articles eren reinterpretables i 14, inconstitucionals.

En menys de dos mesos, la societat i la política catalana es van posar en moviment per demostrar la seva indignació. La tarda del 10 de juliol del 2010 tots els presidents i expresidents del govern i el Parlament de Catalunya van encapçalar la marxa darrere d'una senyera gegant. També van acudir a la concentració els representants dels principals sindicats, CCOO i la UGT, i de les patronals Foment del Treball i Pimec. Fins a 1.500 organitzacions de signe divers van afegir-se a la manifestació liderada per Òmnium Cultural.

Una imatge d'unitat nacional transversal que dista bastant dels conflictes i les negociacions entre els actors principals prèvies a la concentració. Divergències basades, principalment, en l'eslògan i l'enfocament de la concentració. El llavors president de la Generalitat, José Montilla, volia encapçalar la marxa, però no sota el lema proposat per Òmnium Cultural, Som una nació. Nosaltres decidim, per ser excessivament sobiranista. Després de setmanes de negociació entre l'entitat i els principals partits es va arribar a un acord intermedi: els presidents del Parlament i el govern durant la democràcia presidirien la manifestació portant una senyera i el missatge proposat per Òmnium seria col·locat als laterals.

Tota planificació prèvia va quedar empetitida per l'assistència massiva de manifestants. Centenars de milers de ciutadans van omplir el centre de Barcelona i va envoltar la comitiva institucional amb senyeres, lemes i càntics independentistes. La voluntat del president Montilla –escridassat pels manifestants– de no ser retratat amb consignes sobiranistes va quedar, doncs, en un intent.

Per primer cop es van entreveure dues tendències que fins a l'actualitat han marcat el procés independentista: el progressiu distanciament de la cúpula del PSC respecte a la població, amb les conseqüents repercussions electorals, per la importància guanyada per l'eix nacional en la política i el lideratge de la ciutadania en les reclamacions sobiranistes per davant de l'activitat dels partits polítics.

L'exconseller d'economia Antoni Castells va anticipar sobre el terreny la repercussió de la manifestació: “De vegades hi ha concentracions que canvien el curs de la història, i aquesta en serà una.”


La reacció a la sentència de l'Estatut

1.500

entitats
de diferents àmbits van participar en la manifestació.
14 i 27
Nombre d'articles
de l'Estatut que el TC va considerar inconstitucionals i reinterpretables, respectivament. La indignació per la sentència va atiar les reclamacions pel dret a decidir.
Darrera actualització ( Dissabte, 16 d'agost del 2014 02:00 )