El Punt Avui

ANTONI DALMAU  EXPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA PEL PSC I ACTUAL MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR D'ERC
El perfil
Nascut a Igualada, Antoni Dalmau i Ribalta va ser president de la Diputació de Barcelona entre el 1982 i el 1987 amb la sigla del PSC. També va ocupar la vicepresidència del Parlament del 1988 al 1995 i, a més, ha estat regidor d'Igualada i Barcelona. L'agost del 2013 va trencar el carnet del PSC.

“Si no hi ha consulta, la solució és una llista unitària”

“Aquesta candidatura s'hauria de presentar amb un programa mínim que inclogués la declaració d'independència”

“No sóc partidari de treure les urnes si hi ha una sentència contrària”

“Està atrapat encara en una dinàmica de poca clarificació, poca autonomia política i poca capacitat de respondre a la demanda que hi ha al carrer”

18/08/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
Antoni Dalmau és escriptor i col·laborador d'aquest diari Foto: JOSEP LOSADA.

Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona i exvicepresident del Parlament pel PSC a la dècada dels vuitanta, va abandonar el partit el 2013 i ara s'acaba d'incorporar al consell assessor d'ERC.

Com es produeix aquest trànsit del PSC a ERC?
Vaig plegar del PSC per dues raons. D'una banda, perquè el partit va evolucionar d'una manera que l'allunyava dels seus orígens i la seva trajectòria i, al mateix temps, se subordinava més al socialisme espanyol. Però també vaig canviar jo. La sentència del Constitucional contra l'Estatut i l'actitud dels intel·lectuals i progressistes espanyols en aquell procés i tota la dinàmica de recentralització de l'Estat em van fer pensar que les propostes d'integració i el federalisme eren insuficients.
I com es forja la col·laboració amb ERC?
És una proposta que em va fer el mateix Oriol Junqueras. Sóc un socialista sense carnet, que em sento orfe d'organització política i que sóc partidari de la independència de Catalunya. Per tant, tinc un gran interès a col·laborar en tots els sectors de les esquerres partidaris d'aquesta opció.
Es planteja incorporar-se al partit?
Fa pocs dies feia la broma que m'he acabat de desapuntar de la política i del PSC i, per tant, d'entusiasme per tornar-m'hi a apuntar, no en tinc gaire [riu]. Però ja veurem què passa en el futur.
Com s'ha de gestionar l'embat des d'ara fins al 9-N, sobretot tenint en compte que el TC impugnarà la llei de consultes?
Si no hi ha consulta, la solució més viable seria la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries amb una gran candidatura unitària, no marcada estrictament pels signes de partits polítics, sinó com una confluència de tots els sectors independentistes. Davant del món faríem evident la voluntat del poble. I si aquesta llista es pogués presentar amb un programa mínim que inclogués la declaració d'independència i l'obertura de negociacions amb l'Estat per especificar els termes de la secessió, seria magnífic.
Aquest és l'escenari en cas que no hi hagi 9-N. Però vostè trauria les urnes al carrer, encara que hi hagi una sentència contrària del TC?
No en sóc partidari, perquè la consulta seria irregular. La implantació dels mecanismes de vot no serien nets i, per tant, la transparència i la netedat del procés es podrien veure afectats per unes eleccions que no fossin estrictament legals.
Creu que ERC hauria d'entrar al govern per reforçar el procés?
No. El calendari és molt breu. Entrar en un govern no és senzillament donar un sí, sinó que requereix molt més temps. La responsabilitat de la convocatòria de la consulta, i subsidiàriament de les eleccions, correspon a Mas i no hi ha temps material per a la incorporació d'ERC. L'aportació d'ERC no és necessària a curt termini.
Què opina de la crisi que està vivint el PSC?
El partit està atrapat encara en una dinàmica de poca clarificació, poca autonomia política i poca capacitat de respondre a la demanda que hi ha al carrer. Tot fa pensar que només intenta salvar els mobles i trampejar aquest moment complicat, perquè, quan hi ha tensió entre Catalunya i Espanya, el PSC pateix. M'hauria agradat que hagués adoptat una línia més clara, d'acord amb el seu programa electoral i que, com a mínim, donés suport al dret a decidir.
Com interpreta tots els moviments dels sectors crítics?
Necessiten també una ràpida clarificació davant de la gent. Proliferen excessivament grups o persones individuals i, si no es materialitza aviat un moviment unitari, la gent s'anirà perdent amb tanta diversitat.
ERC està assumint el paper que va tenir el PSC de Maragall?
En la mesura que el PSC deixa orfe un terreny polític, s'eixampla el d'ERC. La futura esquerra que caldrà construir haurà de pivotar al voltant d'ERC.
Darrera actualització ( Dilluns, 18 d'agost del 2014 02:00 )