El Punt Avui

Recentralització sense aturador

L'Estat prepara setze mesures més per recuperar competències, que se sumen a un centenar que ja són vigents

El govern català ha presentat dinou recursos i nou conflictes competencials al TC

22/08/14 02:00 BARCELONA - DAVID BRUGUÉ

Quan el PP arribava al govern de l'Estat espanyol el 2011, ho feia amb una premissa clara: que l'executiu central recuperés gran part del poder que en les últimes dècades havia anat transferint a les comunitats autònomes. Ha estat una feina de formiga, però en tres anys ha tirat endavant un centenar de mesures que han anat laminant el poder decisori dels governs autonòmics, i ara en prepara setze més. El Departament de Governació i Relacions Institucionals recull periòdicament l'estat de la legislació estatal amb relació a Catalunya. L'últim, d'abans de les vacances, torna a posar en relleu que aquest gran nombre de supòsits dificulta la defensa de l'autogovern en un context en què la producció legislativa de l'Estat ha crescut de manera espectacular, adoptant en moltes ocasions la forma de decret llei. Aquesta fórmula li permet més celeritat.

Durant la legislatura de Mariano Rajoy, s'han aprovat 120 normes amb rang de llei –52 de les quals, decrets llei– i actualment se n'estan tramitant 24. Una gran productivitat legislativa que ha resultat lesiva per als interessos catalans i ha provocat la conflictivitat competencial més alta de la història de la democràcia.

El govern d'Artur Mas ha presentat dinou recursos d'inconstitucionalitat i ha plantejat nou conflictes de competències. Però aquesta és una carretera en dues direccions, i l'Estat no ha restat impassible a la política de la Generalitat: ha presentat sis recursos d'inconstitucionalitat i una impugnació a disposicions autonòmiques.

Des de l'executiu català es lamenta que les mesures recentralitzadores de les normes estatals afecten àmbits molts diversos, però especialment són més comunes les que impliquen una pèrdua de capacitat de decisió legislativa des de Catalunya i les que afecten l'autonomia financera, que comporten una pèrdua de facultats executives. L'informe insisteix que els àmbits afectats són molts i variats: la funció pública, la contractació, la unitat de mercat, el control d'horaris comercials, el model d'immersió lingüística, la restricció de l'endeutament i la desactivació d'impostos creats per la Generalitat, així com la determinació dels límits de dèficit de les comunitats.

Els processos que ara estan en marxa per part de l'Estat són els següents:

Administració
de justícia

L'Estat encomana a les comunitats que han assumit competències en matèria de justícia la gestió de la jubilació del personal al servei de l'administració de justícia sense el corresponent acord de traspàs de la competència.

Suprimeix la constitució obligatòria de tribunals delegats en els processos selectius territorialitzats d'accés als cossos de funcionaris de l'administració de justícia.

Envaeix competències de la Generalitat amb l'avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals, molt qüestionat a Catalunya.

Rebaixa la participació en els mòduls de pagament del torn d'ofici per a les comunitats amb competències en matèria de justícia.

Ensenyament
no universitari

Pretén abonar, per compte de les comunitats autònomes, les despeses d'escolarització en centres privats, si no es proveeix una oferta raonable d'ensenyament on el castellà sigui vehicular.

Administracions públiques

Proposa que la Generalitat suprimeixi el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.

Proposa que elimini altres ens i òrgans expressament previstos en l'Estatut d'Autonomia.

Incentiva que la Generalitat suprimeixi o racionalitzi organismes creats a l'empara de les competències de l'Estatut.

Pretén centralitzar la gestió dels ajuts i les beques a l'estudi.

Vol eliminar funcions traspassades a la Generalitat en l'àmbit de la inspecció de treball i de les autoritzacions inicials de treball als estrangers.

Impulsa una intensa centralització a través de solucions tecnològiques.

Planteja la supressió de molts actes d'intervenció administrativa, a càrrec de les comunitats per considerar-les càrregues per a les empreses i els ciutadans.

Medi ambient

Incrementa les seves possibilitats d'intervenció en la gestió del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Pesca marítima

Pretén crear un únic registre general de la flota pesquera que no respecta l'Estatut.

Sindicatura
de Comptes

El Tribunal de Comptes centralitza el control de l'activitat econòmica i financera dels partits polítics.

Esports

Les federacions esportives catalanes podrien deixar de tramitar les llicències esportives.

Una voluntat que no és nova

A hores d'ara, l'executiu espanyol ha tirat endavant un centenar de mesures que des del Departament de Governació es posen sota el paraigua de recentralització, algunes de les quals han acabat al Tribunal Constitucional amb resultats dispars. Entre les que han causat més polèmica hi ha l'anomenada llei Wert de l'educació, que vol eliminar el sistema d'immersió lingüística, ja que imposa el castellà per sobre del català. Això ha causat un fort malestar, no només en l'àmbit polític, sinó també en el social. A més del model lingüístic, els ajuntaments també han estat un altre dels fronts d'atac de l'Estat, amb la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, que ha motivat tres recursos a l'alt tribunal, un dels quals ha rebut el suport de la majoria de municipis catalans després d'un informe del Consell d'Estat que hi advertia alguns punts que podien lesionar l'autonomia local. Però el PP ha fet el mateix a Catalunya, en la línia diferent: ha plantejat recursos d'inconstitucionalitat en diversos preceptes de la llei d'educació catalana, la llei del cinema, la de la comunicació audiovisual de Catalunya o el decret d'horaris comercials.

Darrera actualització ( Divendres, 22 d'agost del 2014 02:00 )