El Punt Avui

LA CRÒNICA

Teixint ‘catalanofonia'

22/08/14 02:00 ÒSCAR PALAU
La Universitat Catalana d'Estiu va debatre ahir sobre els efectes del procés als altres països catalans Foto: ACN / ÀLEX RECOLONS.
La resta dels Països Catalans es mouen entre la por i l'esperança davant del procés que viu Catalunya
Notícies de ...

Una francofonia, o una Commonwealth, en petit format. És a dir, una ‘catalanofonia'. Així s'imagina el geògraf i professor emèrit de la Universitat de Perpinyà, el nord-català Joan Becat, el futur dels Països Catalans quan Catalunya sigui independent, quelcom que ja dóna per fet. “Catalunya entrarà com un estat mitjà i potent a Europa, però serà molt més, perquè té la seva perifèria: els Països Catalans”, reflexionava ahir, en un debat a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada sobre la repercussió del procés en aquests territoris. “Ha de ser el cap digne de la ‘catalanofonia'”, exigia, neologisme amb què definia l'àmbit comú de referència que –al món n'hi ha força exemples– fomenta tot tipus de lligams entre terres que comparteixen una mateixa arrel històrica i cultural.

Per a Becat un estat català pot tenir molts efectes positius al nord, però no veu que l'Estat francès hagi de témer llavors que li creixi cap moviment per apuntar-se a una unitat política, com tampoc ho veu a la Franja de Ponent el representant del Casal Jaume I de Fraga, Francesc Ricart, que sí que reclama al nou estat que ofereixi la nacionalitat als habitants que ho vulguin d'aquests territoris, com ha proposat l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira. De fet, tot i que no ho descarten a la llarga, ni M. Antònia Font, del sindicat educatiu balear STEI intersindical, ni Ferran Suay, d'Acció Cultural del País Valencià, imaginen ara un procés com el català als seus territoris. “A ses Illes falta molt camí, abans s'ha de planificar bé, i cal molta unitat d'acció”, deia Font, que, això sí, creu que comencen a ser conscients del brutal dèficit fiscal (14% anual), i creu que el cas català pot ajudar a fer pensar. “N'estem aprenent”, avisava, mentre oferia tot el suport. “Una part del territori estarà a cobert, i a les altres ja es veurà a poc a poc”, subratllava.

En termes similars, Suay reflexionava que el feble independentisme valencià actual pot anar a més “depenent de la viabilitat d'Espanya sense Catalunya, i de com d'atractiva resulti aquesta”. De fet, recordava que els empresaris locals, històricament callats, ja han alçat la veu les últimes vegades que el govern valencià ha promogut alguna campanya anticatalana, recordant que els catalans són els millors socis i clients...

Els ponents coincidien a veure el procés amb una barreja de por i esperança. Por perquè els estats francès i espanyol llavors puguin despatxar-se més a gust contra ells, sobretot en la llengua, ara sense el paraigua protector intern de Catalunya. Però esperança perquè un estat català prestigiï la cultura comuna, i la protegeixi amb acords bilaterals entre estats. “Una Catalunya independent donarà identitat a la gent de la Franja, veurà que és d'aquest món”, apuntava Ricart, mentre Suay proposava al futur estat “que els drets lingüístics del castellà a Catalunya no s'estableixin de manera independent als dels catalanoparlants a fora, com un canvi de cromos”. “Catalunya tindrà força per reclamar l'ensenyament del català a França”, confia també Becat, per a qui el seu prestigi a la Catalunya del Nord ja ha crescut els últims anys. El geògraf constata que la posició de França “serà determinant” per al reconeixement general del futur estat català, que creu que acabarà arribant pels grans beneficis que li pot suposar. I està convençut que els nord-catalans hi posaran el seu granet de sorra.

Darrera actualització ( Divendres, 22 d'agost del 2014 02:00 )