El Punt Avui

Preguntar és possible

El CGE remarca la diferència entre un referèndum, amb aval estatal i més pes jurídic, i una consulta, que pot convocar la Generalitat amb un cens diferent per poder iniciar després, en funció del resultat, un procés llavors sí vinculant

Justifica que l'àmbit competencial i el caràcter polític del govern el faculten a interrogar sobre qualsevol cosa

23/08/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
Prototip d'urna i papereta que es volen fer servir en la consulta del 9-N Foto: EFE.
Notícies relacionades
Quatre dels noujuristes del Consell no veuen tan clara la diferència entre referèndum i consulta

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) fet públic ahir sobre la proposició de llei de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, aprovada el 19 d'agost, valida tot el text actual, fent només alguna breu recomanació, i justifica els punts més espinosos, com ara la distinció entre consulta i referèndum, i l'àmbit competencial “ampli” que té la Generalitat per convocar-ne.

La doble pregunta del 9-N

La petició entrada pel PSC i el PP no només es referia al text de la llei, sinó que ja posava en dubte la constitucionalitat de la doble pregunta pactada el desembre passat per a la consulta prevista pel 9-N. El CGE, però, s'absté de pronunciar-se perquè diu que aquell és tot just un acord polític, i no forma part de cap iniciativa parlamentària aprovada ni tramitada. El dictamen recorda que, segons l'Estatut, la funció consultiva del Consell “s'ha de cenyir estrictament a les previsions que formin part del contingut de la proposició o del projecte de llei parlamentari”. I, en aquest cas, la doble pregunta s'inclourà en un decret de convocatòria que el president Mas signarà un cop la llei entri en vigor.

Consulta ‘versus' referèndum

El CGE sí que entra a diferenciar clarament entre la figura d'una consulta popular no referendària i la d'un referèndum, que segons la jurisprudència del TC en la sentència del 2008 sobre el pla Ibarretxe requereix l'autorització estatal i té el subjecte electoral en el cens. D'aquesta posició institucional –indica el dictamen–, “se'n deriven unes conseqüències polítiques tan evidents com transcendents que el singularitzen i el distingeixen d'altres vies de participació democràtica”, que –creu– fan “difícilment sostenible que es puguin confondre”.

El CGE admet que un referèndum és el que ofereix “unes garanties més idònies i un plus de legitimitat”. Ara bé, considera que això “no impedeix que es pugui preguntar sobre qüestions rellevants per altres vies”. I recorda en tot cas que les conseqüències d'una consulta s'han d'atenir en darrer terme a la Constitució, si bé els resultats “poden ser útils a mode de tempteig, distensió o prospecció previs a possibles iniciatives” institucionals o parlamentàries. Un punt, de fet, que veu avalat per la sentència del TC sobre la Declaració de Sobirania, que admetia que tot es pot plantejar, inclòs el dret a decidir, en el marc de la Constitució. Per això el CGE conclou que tots els procediments articulats per saber “l'opinió o les aspiracions ciutadanes d'una comunitat”, si respecten els principis i procediments constitucionals, “no col·lideixen ni esdevenen incompatibles” amb l'article 1.2, que diposita la sobirania en el poble espanyol.

L'àmbit competencial català

El dictamen recorda que la llei de consultes té la base en l'article 122 de l'Estatut, que atorga a la Generalitat la facultat d'organitzar-ne “en l'àmbit de llurs competències”. Un concepte, aquest, que diu que cal interpretar “en sentit ampli”, no tan sols en funció d'un llistat estricte, sinó a partir de tot un “feix de facultats, funcions i capacitats d'iniciatives”. En aquest sentit, el Consell defensa que la naturalesa de l'autogovern i de la mateixa Generalitat “no és equiparable a la baixa ni reductible a la d'una institució de caràcter estrictament administrativa”. Ans al contrari, el govern i el Parlament són “veritables poders polítics, representatius i de base territorial”.

El CGE, a més, recorda que el sistema constitucional espanyol “no prohibeix enlloc” que la Generalitat pugui consultar la ciutadania sobre qüestions del seu interès i competència, si s'empara “en una competència pròpia i ho fa amb un procediment distint i unes conseqüències diferenciades del referèndum”. Una via que qualifica de “clarificadora i fins i tot convenient” per conèixer l'opinió ciutadana, que no obsta, això sí, perquè després pugui seguir amb altres formes de consulta desplegades per poders polítics amb les competències, i que al final “podria conduir a la celebració d'algun dels tipus de referèndum que recull la Constitució, adreçats a una part o al conjunt de ciutadans de l'Estat”.

Els vots particulars

Tot i que els deu punts de la resolució es van aprovar per majoria, quatre dels nou integrants del CGE van emetre vots particulars per expressar la disconformitat amb alguns apartats. Tots, per exemple, indiquen que no veuen diferències entre referèndum i consulta.

Pere Jover i Eliseo Aja, nomenats a proposta del PSC, consideren que la llei “no respecta” els límits constitucionals, ja que proposa “un tipus de referèndum simulat, que manca d'habilitació i de les garanties exigides”, un argument similar al de Carles Jaume Fernández, proposat pel PP. Segons Aja, així, no es pot considerar una consulta perquè “es dirigeix materialment a tots els ciutadans de Catalunya”, fet que l'assimila de facto a un referèndum.

Per a Marc Carrillo, proposat per ICV, la llei vulnera en part la Constitució perquè aplica “categories jurídiques que són pròpies del referèndum a una forma de participació ciutadana que la proposició de llei prescriu que no ho és”. Segons ell, la carta magna “certament impedeix” una consulta “indiscriminada i sense distinció per raó de l'objecte de la competència, que afecti competències de l'Estat”. Per a Carrillo, només seria vàlida, prèvia autorització estatal, una consulta per avaluar el suport dels catalans a una eventual reforma de la Constitució.

Fernández discrepa que no s'entri a valorar la pregunta del 9-N, perquè creu que “existeix una relació causal” amb la llei, que “condiciona enormement” la regulació de l'objecte i l'àmbit material de la consulta. A més, discuteix que el cens s'ampliï als joves de 16 i 17 anys.

També els detalls.
El dictamen avala tots els altres punts que havien generat dubtes, sobre l'univers de persones legitimades per votar (estrangers i menors també), el registre de participació base (el de població), el decret de convocatòria, les comissions de seguiment o els menors a partir de 16 anys com a fedataris. També s'avala la votació anticipada, si bé s'aconsella concretar-ne les garanties amb un reglament.
Darrera actualització ( Dissabte, 23 d'agost del 2014 02:00 )