El Punt Avui

CINC ANYS DE PROCÉS

El no es fa oficial

Una nova forma de finançament per a Catalunya, aquesta era l'oferta d'Artur Mas per a Rajoy

El president català va guanyar les eleccions de novembre del 2011 amb aquesta proposta al seu programa electoral

El mandatari espanyol es va negar a concedir a Catalunya el pacte fiscal emparant-se en la Constitució

23/08/14 02:00 BARCELONA - TONI MAGAÑA
La reunió va ser una mésde les negatives que el govern espanyol va donar a la Generalitat de Catalunya

Ningú s'esperava que la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy el 20 de setembre del 2012 donés gaires fruits. El president espanyol sempre s'havia mostrat poc favorable a concedir a Catalunya un règim fiscal diferent del de la resta de l'Estat. Per la seva banda, Artur Mas, encara recuperant-se de la ressaca de la manifestació històrica de la diada del 2012, havia deixat entreveure que les aspiracions de Catalunya ja no eren un pacte fiscal, sinó engegar el camí cap a un estat propi. La reunió simplement va servir per accentuar el sentiment de desafecció cap a la resta de l'Estat.

La proposta del pacte fiscal havia estat votada pels catalans a les eleccions del novembre de 2010. L'única cosa que va aconseguir el president Mas va ser que Rajoy digués que el finançament de les comunitats es podria revisar, però sempre amb el conjunt de les altres comunitats. Després de la multitudinària manifestació i la negativa de Rajoy, el president de la Generalitat va convocar eleccions pel 25 de novembre d'aquell any.

El pacte fiscal havia estat tradicionalment una proposta d'ERC a la qual CiU s'hi va sumar després de la sentència de l'estatut de 2010. El partit d'Artur Mas va guanyar les eleccions del novembre de 2010 amb el nou concert econòmic per a Catalunya al seu programa electoral. Va començar així una demanda que els catalans no havien plantejat ni tan sols durant la Transició: poder establir un sistema de finançament similar als sistemes forals del País Basc i Navarra.

Després de les eleccions, Artur Mas, va haver de consensuar la proposta el màxim possible dintre de Catalunya. Un cop la proposta fos acceptada per la majoria dels partits catalans, la proposta de finançament es portaria el govern estatal. CiU va retardar la negociació amb l'estat tant com va poder amb motiu del canvi de color que s'aproximava a La Moncloa. Zapatero estava agonitzant i les enquestes asseguraven una victòria segura del PP. A més, si les eleccions del 20-N resultaven com Mas pensava, els populars podien necessitar l'ajuda de CiU per governar a Madrid. Però la victòria aclaparadora del Partit Popular va complicar l'estratègia. Mariano Rajoy va aprofitar la seva majoria absoluta per implantar una reforma centralitzadora a Espanya. Dintre d'aquest context el futur del pacte fiscal es va esfumar.

I mentre el govern de Madrid acaparava ada cop més poders, Catalunya demanava cada cop amb més fermesa el pacte fiscal, i fins i tot alguns sectors es van declarar partidaris de realitzar una insubmissió fiscal. L'executiu català va intentar incloure tots els partits catalans a favor d'un nou model de finançament. El PPC es va alinear ben aviat amb el discurs del govern espanyol. L'esforç més gran es va centrar a incloure al PSC en la demanda. La proposta catalana finalment es va aprovar el 25 de juliol del 2012.

El següent pas va ser la reunió entre Mas i Rajoy, que només va servir per posar més pals a la roda i accelerar el procés cap al 9-N.


Negativa de Rajoy al pacte fiscal

11.087

milions.
d'euros és el dèficit que es calcula que Catalunya pateix a causa de les balances fiscals.
38,4%
vots.
Aquest va ser el percentatge de vots que Mas va obtenir en les eleccions del 2010 i que van legitimar la seva proposta d'un nou pacte fiscal.
Darrera actualització ( Dissabte, 23 d'agost del 2014 02:00 )