El Punt Avui

LA CRÒNICA

Tres milions de vots

24/08/14 02:00 ÒSCAR PALAU
L'ANC va desplegar un mural del secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon Foto: ACN / À.R.

Ahir feia 25 anys, les repúbliques bàltiques es donaven la mà per reclamar la independència de la Unió Soviètica en una espectacular acció que va inspirar la Via Catalana del 2013. Avui, “ni se'n recorden”, apuntava el periodista Vicent Partal –que a última hora va haver de substituir, per força major, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell– durant la jornada I ara què? a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, que reflexionava sobre el futur immediat del procés català. Un futur que passa inexorablement pel 9-N, tal com va insistir la professora de teoria econòmica de la UB, i impulsora de les consultes populars del 2009, Elisenda Paluzié.

El dret a l'autodeterminació ja està recollit en els principals tractats de l'ONU, i no només per a les colònies, però “el problema és l'aplicabilitat”, constatava. No n'hi ha regles precises en el dret internacional, però “tots els països independitzats als noranta es van guardar prou de fer referèndums, perquè sabien que s'havia fixat aquest camí”, apuntava, en al·lusió als mateixos bàltics, o els balcànics. El precedent de Bòsnia, tutelat per una comissió d'arbitratge internacional en què curiosament hi havia el president del TC de l'època, i on el sí va guanyar amb un 60% de participació pel boicot dels serbobosnians, servia ahir a Paluzié per fer una crida a legitimar el 9-N de cara a accions semblants: “Necessitem que tres milions (dels 5,4 del cens) vagin a votar, i que dos votin sí-sí.” Amb un resultat així, i observadors internacionals que ho validessin, s'obriria un procés que Partal acotava encara més: el president Mas, segons la llei de consultes, tindria dos mesos per proposar mesures al Parlament, que implicarien encetar converses amb l'Estat. A partir d'aquí, caldria pactar un camí de sortida, que dependria de la reforma de la Constitució, o de recórrer a una declaració unilateral, si bé en cap cas s'hauria de trigar més d'un any. El camí, que l'ANC continuava traçant al vespre amb un mural adreçat a Ban Ki-moon, està marcat.

Darrera actualització ( Diumenge, 24 d'agost del 2014 02:00 )