El Punt Avui

TIL STEGMANN  CATEDRÀTIC DE FILOLOGIA ROMÀNICA. ACTIVISTA ALEMANY A FAVOR DEL CATALÀ
Un català a Frankfurt.
Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica a Frankfurt, és des dels anys 70 ferm defensor de la llengua i la cultura catalanes. El 1988 va publicar Catalunya vista per un alemany, però li ha costat tornar a escriure. 26 anys d'activisme catalanista més tard, Pagès Editors li edita Ambaixador de Catalunya a Alemanya, on explica la seva vida fins al 1994. Si té bona acollida, n'escriurà la segona part.

“Espanya no pot ser alhora jutge i part en aquest litigi”

“En el futur els estats europeus hauran de prendre posició, és com la separació d'un matrimoni”

“Cal que els catalans vagin a votar el 9 de novembre, l'important és que no es deixin atemorir perquè això és paraula clara”

“Els altres estats no tenen motius per oposar-se a una secessió, dependrà de la força i convicció de Catalunya”

25/08/14 02:00 PRADA DE CONFLENT - ÒSCAR PALAU
Stegmann va presentar el llibre la setmana passada a la Universitat Catalana d'Estiu Foto: ACN/À.R.
Canals relacionats
A Alemanya, l'estat federal funciona bé, hi ha respecte mutu, però a Espanya això no seria possible

V

ostè va néixer a Barcelona el 1941, però quan, amb deu anys, torna amb els seus pares a Alemanya, no sap ni que s'hi parla català. Com ho descobreix allà?
Estudiant a la Universitat d'Hamburg, i decidint que amb els coneixements d'espanyol, francès i altres llengües romàniques havia de ser fàcil aprendre català. Amb un company que pensava el mateix ens vam prometre que havíem de recuperar la llengua que ens havien robat.
I d'aquí, a ser tot un activista...
Vaig comprar una casa a Garrigàs el 1971, i vaig començar a fer coses: potser la iniciativa de més ressò públic van ser les Setmanes Catalanes de Berlín, el 1978, després vaig ser convidat al Vostè pregunta del Puyal... Faig pedagogia que existeix la llengua i la cultura catalana en el camp científic i universitari.
Si fins i tot té la Creu de Sant Jordi i el premi Ramon Llull!
Sí, em vaig posar al servei de la projecció exterior de Catalunya, i m'he dedicat a fer programes sobre com presentar millor la cultura catalana als alemanys.
I nota receptivitat?
Sí, en el camp de la romanística, sempre, perquè és plurilingüe. A la premsa i l'opinió pública és més lent fer consciència que el català és diferent de l'espanyol.
Però creu que ha funcionat?
Amb les Setmanes Catalanes, la paraula katalanisch comença a ser normal, però la diferenciació d'spanischva tardar una mica més. Ara, amb les notícies sobre el desig d'independència, a Alemanya tothom ja ho té clar.
Se sent un precursor?
Ja al llibre del 1978 deia que els catalans havien de lluitar per independitzar-se d'Espanya, i que això havia de començar per treure's de sobre l'autocensura de pensar i de parlar-ne. Al final ha desaparegut, però Déu n'hi do els anys que han trigat!
Era l'evolució natural?
Sí, com que la cohabitació amb Espanya funcionava malament es va estendre més el convenciment que el futur de Catalunya havia de ser per separat.
Però què li diuen a Alemanya?
Els explico les raons per què Catalunya vol desfer-se del lligam amb Espanya: que el català és una llengua subordinada a l'espanyol, o que la riquesa creada a Catalunya no s'hi reinverteix, sinó que una part massa gran és repartida per altres parts d'Espanya, sovint en projectes superflus. Els arguments són tan contundents que queden convençuts, comprenen el desig.
No es veu un procés egoista?
No, perquè explico que els catalans estaran disposats a pagar a Brussel·les per totes les parts d'Europa que necessiten ajuda.
Tot i això, a Alemanya el procés no es veure gaire de bon ull. Començant per Angela Merkel...
La posició del govern ha de ser i és oficialista, no pot entrar en coses que els suposarien moltes crítiques de Madrid. Comprenc que la cancellera Merkel no pot ser ara una defensora de la causa catalana, seria com demanar peres al pomer. En el futur, però, els estats europeus hauran de prendre posició perquè és un litigi de separació entre un matrimoni. I Espanya no en pot ser alhora jutge i part, hi ha d'haver un jutge superior: Europa. La feina caurà als estats europeus.
El govern català està fent bona feina a l'exterior?
Sí, el govern, les ANC i altres ens fan tot el que poden, i estan aconseguint un cert èxit que desitjaria que augmentés. Ara cal que els catalans vagin a votar el 9 de novembre, l'important és que no es deixin atemorir, perquè això és paraula clara davant dels altres ciutadans europeus.
Creu que a fora es reconeixerà la consulta si el TC l'ha suspès?
Tot demòcrata no tindrà més remei que acceptar-ho, perquè el resultat d'una votació és contundent i s'ha d'acceptar. Qui ha de decidir no és l'estranger: dependrà de la força i la convicció amb què Catalunya progressi en els propers mesos. Els altres estats no tenen cap motiu per oposar-se a una secessió.
Hi ha qui diu que al nord es veuria bé un nou estat potent al sud per equilibrar Europa...
És un bon argument que en pot contrarestar altres que voldrien considerar-ho com a perillós.
Veu el model federal alemany aplicable a l'Estat espanyol?
A Alemanya l'estat federal funciona bé, hi ha un respecte mutu i ningú en vol sortir. Si Hessen o Baden-Württemberg troben que paguen massa al finançament solidari, es queixen i es canvia. A Espanya això no seria possible, com ja va demostrar la negativa al pacte fiscal.
Vostè va conèixer el president Pujol. Què li sembla la seva confessió ara de frau fiscal?
Em sap greu per Pujol i la seva família, però no crec que afecti el procés, són coses diferents.
Darrera actualització ( Dilluns, 25 d'agost del 2014 02:00 )