El Punt Avui

Cabrejats i organitzats

Els cercles de Podem assenyalen els mètodes oberts de decisió com a base del moviment

Els integrants neguen l'existència d'una cúpula dins la formació i reafirmen la sobirania dels cercles ciutadans

El partit aglutina votants d'un ampli aspecte socioeconòmic, ideològic i generacional

26/08/14 00:00 BARCELONA - XAVIER SERRANO
Membres dels Cercles de Podem de Sant Joan Despí, Sant Feliu del Llobregat i Cornellà del Llobregat Foto: ORIOL DURAN.
Els cercles estan a favor
del dret a decidir, però
no només el 9-N, també
en les polítiques socials

Podem ha irromput amb virulència en el mapa polític català i espanyol. La formació liderada per Pablo Iglesias va entrar amb força al Parlament Europeu en les darreres eleccions amb sis representants i es va erigir com a quarta força política de l'Estat. Di-ferents enquestes posteriors ens ajuden a entendre el fenomen.

Mariona Ferrer, sociòloga i professora de la UPF, aclareix l'amalgama de dades del darrer baròmetre del CIS. L'acadèmica explica que Podem és una formació “molt transversal” en l'àmbit socioeconòmic i ideològic i pel que fa a l'edat. El partit atrau col·lectius tradicionalment desafectes, com ara els aturats, els abstencionistes i els estudiants. “És un partit amb possibilitats de govern”, afirma Ferrer, que aclareix: “Caldrà veure quin paper acaben jugant els cercles.”

Per entendre què és un cercle cal baixar al carrer. En José, del cercle de Sant Joan Despí, el defineix com “un espai on la gent va a participar i defensar les coses que creu que són de sentit comú”. A la pràctica són assemblees constituïdes de manera voluntària per un grup de ciutadans que treballen per uns objectius comuns. Aquestes són obertes i qui vulgui hi pot participar. Comenta en José que va militar a ICV durant 20 anys, però ho va deixar “perquè allà es feien assemblees en què tot estava decidit, en canvi a Podem la política surt de la gent”. Arguments similars esgrimeix Diego Ríos, del cercle de Cornellà i exmilitant del PSC. Tània López, integrant del cercle de Sant Joan Despí i actualment a l'atur, parla de la “il·lusió d'un nou projecte que trenqui amb les polítiques antisocials” com a factor clau per entrar en el cercle.

Decidir i participar, també a escala nacional? “Volem decidir-ho tot, Catalunya serà el que els catalans votem”, afirma Ríos. I matisa: “Tenint clar que primer van els drets socials que els nacionals.”

Per Ferrer, un dels elements clau de l'èxit de Podem és la capacitat comunicativa del seu líder, Pablo Iglesias, i el seu discurs sobre “el poble contra la casta” que ha aconseguit “eixamplar la base social” del partit. Els membres dels cercles defensen el paper d'Iglesias com a cara del projecte per la seva capacitat “d'arribar a la gent”, però aclareixen que “no té cap capacitat” per marcar les directrius del partit, perquè “aquí manen els cercles”. Luis Serrano, membre del cercle de Sant Feliu del Llobregat va més enllà i afirma que Iglesias “és publicitat”. Serrano desenvolupa la metàfora del màrqueting: “No existeix una cúpula del partit, sinó uns promotors que han venut una idea que ha agradat.” Per als cercles, l'èxit dels impulsors de Podem és haver sabut institucionalitzar el malestar existent en la
societat espanyola, que ja s'havia manifestat a través de les diferents marees, les accions de la PAH i el 15-M. Els seus membres parlen 
també de “la casta” com una manera d'actuar basada en “la corrupció i el clientelisme” en contraposició a la democràcia directa i la participació ciutadana que proposa el partit.

El darrer baròmetre del CIS mostra Podem com a tercera força. Ferrer, però, és cautelosa, ja que “no hi ha resultats només de Catalunya”, que té un sistema de partits propi que podria dificultar l'expansió de la formació de Pablo Iglesias a causa de “l'oferta electoral més àmplia”. On sí que podria treure “bons resultats en poblacions importants –comenta la sociòloga– és en les eleccions municipals”. Però què farà el partit? “Cada assemblea municipal decidirà si es presenta a les eleccions i en quin format (en solitari o en candidatures conjuntes).” Serrano explica que si s'hi presenten, abans els candidats es decidiran per votació oberta i s'haurà d'aprovar el programa electoral per assemblea que serà presentat davant de notari per garantir que si s'incompleix algun punt s'estarà cometent un delicte. “Ha arribat el moment de passar de l'acció social a la victòria electoral”, comenten diferents membres.

Organització
Podem celebrarà una assemblea constituent a escala estatal a tardor en què es definirà l'estructura definitiva de la formació. Es preveu també
la configuració d'organismes en l'àmbit autonòmic o comarcal, sense capacitat de decisió, per coordinar
la feina dels cer-cles amb realitats
socials i proble-mes similars.
Darrera actualització ( Dimarts, 26 d'agost del 2014 00:00 )