Alemanya i França decideixen parlar de Catalunya

La Vanguardia en català | 26/08/2014 - 00:00h


Enric Juliana
Madrid

La crisi governamental a França, preanunciada en gran mesura per l'inquietant resultat de les eleccions europees del 25 de maig, confirma el canvi de conjuntura en la política internacional. Tots els nòduls inflamats s'han agreujat aquest estiu.

Estancament de l'economia europea, amb dades de creixement negatiu a Alemanya i França, recessió perillosa a Itàlia i un cert indici de recuperació a la península Ibèrica, triturada per la crisi. Guerra a la frontera oriental d'Europa a propòsit de la sobirania d'Ucraïna -en el fons, una reedició de la guerra de Iugoslàvia-, sancions i vetos a Rússia amb llenguatges de la guerra freda. Fusió de la guerra civil de Síria amb la sagnant fragmentació de l'Iraq, consolidació d'una sinistra fracció terrorista, l'Estat Islàmic, amb molts diners per a comprar armes -Qatar?- i amb combatents d'extracció europea que algun dia tornaran a casa seva. Israel a l'atac a Gaza, posant a prova les defenses de la seva reputació internacional. El gran Egipte, postrat, i Líbia, a 490 quilòmetres de Sicília, en el caos. D'acord, el planeta sempre ha estat agitat, però el nou desordre mundial ha assolit un punt crític aquest estiu.

És en aquest context que el Govern espanyol rep les felicitacions d'Alemanya i un suport significatiu pel que fa a la qüestió catalana, fins ahir mateix observada amb molta prudència des de Berlín. En els últims vint dies, Angela Merkel i François Hollande, cancellera d'Alemanya i president de la República francesa, s'han pronunciat, amb tons diferents, més taxatiu Hollande, més suau Merkel -crec que el matís és important-, contra la independència de Catalunya. Més ben dit, s'han pronunciat contra la desintegració d'Espanya en un temps altament crític per a la Unió Europea. Aquestes preses de posició no decideixen res, però no són simples notes a peu de pàgina.