El Punt Avui

L'11 de setembre i el dret a decidir

DES DE LA TRONA

26/08/14 06:00 SAL·LUS HERRERO I GOMAR -

Unes setmanes després de l'11 de setembre de 2012, després d'assistir a la immensa manifestació de Barcelona, que fou un immens col·lapse, me'n aní de viatge per Itàlia. Mentre estàvem sopant a un restaurant a Florència, uns senyors italians, que semblaven llegir els diaris i estar al dia, en oir-nos parlar en català, em preguntaren què en pensava de la independència de Catalunya; en uns segons, els vaig dir que tot i que la major part de la societat catalana havia desconnectat —mentalment— del xip de l'estat espanyol, pels maltractes i les discriminacions constants, no seria fàcil... Perquè l'estat espanyol, no era com Gran Bretanya amb Escòcia o el Canadà amb El Quebec, Espanya era molt poc democràtica i estava ancorada en els principis de la dictadura, com l'Italià berlusconiana ho estava en l'Itàlia de Mussolini, però, justament per això, la independència era inevitable; no podíem fer marxa enrere perquè no ens acceptaven ni reconeixien com a catalans; van riure, potser per l'al·lusió a Berlusconi, amb els afers de prostitució en marxa, llavors, els va fer gràcia…

U d'ells, el que semblava més informat i instruït, coneixia a Ecco, a Sartori, Bobbio, etc. i va insistir, potser traslladant el seu esquema italià del nord al sud, de Milà a Nàpols, va dir: “Hi ha massa lligams entre Barcelona i Madrid, per a poder trencar-los en un tres i no res”… I li vaig respondre -posant-me la mà al coll i aprentant-me'l- que els llaços de Madrid contra tots els Països Catalans, eren, sobretot, d'odi, en una espoliació econòmica, cultural i ecològica enorme i insuportable, que ens ofega com a país distint d'Espanya; no ens deixen ni parlar en la nostra pròpia llengua al Parlament de Madrid, imaginen-se que els del nord d'Itàlia tinguèreu una llengua i cultura pròpia i els del sud no us deixaren viure ni parlar en la vostra llengua, perquè no els la reconegueren amb els mateixos drets que la seua, i a sobre es quedaren amb la major part dels diners recaptats per l'estat, qui és tan ximple que vol viure en un estat així, [tret de la Sánchez-Camacho, l'Alejo Vidal-Quadras, el Francisco Marhuenda, l'Albert Rivera o la Carme Chacón, perquè formen part de la casta]? Les rialles inicials es mutaren en cares serioses i circumspectes; em sembla que copsaren la gravetat de la situació.

Lògicament, als florentins d'Italià no els vaig esmentar cap d'aquest noms de polítics espanyolistes que no coneixerien, això ho afegit a posteriori per assenyalar que tret d'uns quants 'esgarramantes', 'esgarrallengües' o 'llepasabates', acostumats a posar-se sempre a favor dels poderosos de Madrid, perquè Florentino Pérez puga extraure el gas del nord de Castelló i el sud de Tarragona, amb empreses que generen terratrèmols i desastres ecològics, amb el vist-i-plau de la Generalitat Valenciana; la majoria de la catalana gent, vol viure en pau i que la deixen votar per a decidir el seu futur, sense cap esclavatge, sense que li imposen una dominació arbitrària des de un Madrid que esdevé la nostra metròpoli extractiva insaciable; un estat que s'afanya per apropar Madrid a València i allunyar València i Alacant de Tarragona, Barcelona Lleida i Girona. De fet, continuament, des de Madrid, a pesar de les resolucions favorables del Parlament Europeu, s'afanyen en que no s'invertisca en infraestructures entre el País Valencià i Catalunya, perquè, a les diades de l'11 de setembre, la valenciana gent tarde més en arribar a Barcelona. Enguany, a pesar dels intents de l'estat per desinflar en el anomenen el “souflée” o la “deriva” independentista, molts valencians tornarem a anar perquè som un sol poble i volem la llibertat, votar per a decidir el nostre futur; a Catalunya el 9 de novembre i més endavant a les Illes i al País Valencià, per reconstruir la nació catalana [valenciana i balear] de Salses al Cartxe i de Fraga a Maó.

Molts valencians, anirem, especialment motivats a l'11 de setembre d'enguany perquè, cap a l'última setmana d'agost, el president de la Diputació de Valencià i president del club de futbol, 'Alfonso' Rus, que fa cara de l'actor Dani de Vitto en el paper de Corleone, junt el conseller de Governació i Justícia, un tal 'Luis' Santamaria, que fa cara de figamolla panxacontent, han suggerit aquest estiu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, hauria de dir-se AVL “Valenciana” (i no Catalana), en un nou intent de fragmentar la nostra llengua i cultura; el mateix que han fet a la Franja de Ponent amb això de l'invent del LAPAO, ara aplicat al català del País Valencià o “valencià”, quan totes les sentències dels tribunals de justícia, els dictàmens de l'AVL, de l'IEC, de les universitats de tot el domini lingüístic català i d'arreu del món, indiquen, fefaentment, que el valencià és una variant del català i les dues denominacions són vàlides per a referir-se al català que es parla al País Valencià. El senyor Rus, alcalde de Xàtiva, es va fer famós per prohibir que a Xàtiva es contractés a l'humorista Xavi Castillo, perquè l'imitava i li deia 'nan' o 'gegant', en al·ludir a la seua alçada; també va armar gran rebombori per cobrar-li a Raimon el lloguer del teatre de Xàtiva abans que cantés perquè estava en contra d'un dels nostres millors cantants en llengua catalana; també perquè va dir que els mestres d'escola que feien servir “doncs”, “aleshores” i “llavors”, en compte de “pues” o “entonces” eren uns torracollons (ell deia “gilipollas”) i que calia “rematar-los” a tots aquests mestres; el sindicat de professorat del País Valencià el va denunciar per amenaces i coaccions a la llibertat de càtedra i davant el tribunal de justícia, al judici, va haver de dir que només era una “brometa” i que no volia 'rematar' a ningú; perquè aquestes declaracions d'aquests polítics valencians fins a les celles de corrupció, segurament, serviran perquè siguen molts més els valencians assistisquen a la via catalana de Barcelona. Encara els haurem d'agrair als polítics valencians del PP que siguen tan sincers i mostren l'odi que ens tenen per la nostra catalanitat valenciana, balear i catalana.

Per concloure, dret a decidir? Clar que sí! Per tenir un estat propi -i en català- que ens defense dels atacs, les espoliacions i els maltractes, sistemàtics i diaris, de Madrid i de les seues sucursals anticatalanistes (a València, Mallorca o inclús a Barcelona) que atien la zitzània contra el català i els catalans, des de la seua estreta perspectiva 'primacista' espanyola. Si ens reconeixen el dret a decidir i alcem el vol, podran ser molt més espanyols encara, no tindran cap límit, tot són avantatges, com suggereix Alfred Bosch; no hauran de cercar esclavitzar-nos per tots els mitjans; ells, els espanyols, també podran ser lliures i alliberar-se de l'opresió que ens causen, com indicava Desmond Tutú a l'estat d'Israel en relació amb Palestina. Potser el que tenen en comú, els de l'estat d'Israel i espanyol, és la por a la llibertat, a la nostra i a la d'ells. Per això, fan servir tots els mitjans per negar-nos-la i proclamar que no tenim dret a existir, com a Països Catalans, ni a federar-se, ni a tenir una llengua sencera, ni a tenir dret per a decidir per nosaltres quin futur volem per al nostre país i perquè les generacions de l'avenir puguen viure en pau, en seguretat i en llibertat. Com qualsevol nació d'Europa amb estat propi.

Darrera actualització ( Dimarts, 26 d'agost del 2014 06:00 )