El Punt Avui

OPINIÓ

Barrera: un pensament polític vigent

27/08/14 02:00 -

“En tot cas el que em sembla segur és que, al punt al qual hem arribat, per aturar la descatalanització irreversible, la pèrdua definitiva de la nostra identitat, no hi pot haver altre camí que una cura de moro, és a dir, la independència.” (Conferència Les expectatives de futur en el Tercer Congrés Catalanista, 2-12-2008).

Sense embuts i amb total i absoluta independència de criteri, s'expressava l'amic Heribert en els seus escrits, conferències, intervencions, declaracions i entrevistes. Avui, tres anys després d'haver-nos deixat, i repassant el seu llegat amb tristor i nostàlgia, ens adonem encara més de la seva gran visió de futur per la seva, la nostra nació.

En la conferència impartida a Manresa el 16 de maig de 2010, va afirmar: “Una estructura federal és tan utòpica com l'autonomia. La realitat absoluta és que fora de Catalunya el federalisme és impossible. A menys que el plantejament sigui el mateix que l'autonomia, i només es canviï el nom. Per tant, també queda exclosa aquesta opció.” I en la conferència al Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, al centre Can Fabra, a Sant Andreu, el 27-10-2010 va tornar a manifestar: “L'autonomia i qualsevol variant, com ara el federalisme, són insuficients com a solució per al futur de Catalunya.” Quanta raó tenia i té!

Crític fins i tot amb el seu propi partit, la va encertar quan va declarar en l'entrevista a Catalunya Ràdio el 16 de març de 2006: “ERC s'ha posat absolutament a la disposició del PSOE de Madrid.” Aquest llast va durar fins al 2010. Podria tornar a passar?

En l'acte de refundació de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el 6 de novembre de 2008, a la Universitat Pompeu Fabra, va dir: “El pitjor que es pot fer és aspirar a ministeris a Madrid.” Qui vol aquests ministeris?

Tenia present i era fidel a la màxima de la Conferència Nacional Catalana (1923), avui perduda: “Quan un país està dominat per un altre, ha de considerar que moralment està en estat de guerra.” I aquesta actitud de dominació encara perdura per part del govern espanyol i d'alguns partits polítics, demostrada en les seves paraules pronunciades en el Tercer Congrés Catalanista, el 2-12-2008: “Catalunya fa cinc-cents anys que va deixar de ser un país totalment independent. I en fa gairebé tres-cents que va esdevenir un poble esclavitzat. Hem recuperat una mica de llibertat, unes espurnes de sobirania. Però, bàsicament, continuem essent tractats com una colònia, una colònia d'explotació i de vegades una colònia de poblament.”

El seu inqüestionable patriotisme el va conduir a confiar en què “l'independentisme, amb full de ruta o sense, podrà triomfar si abandonem la mentalitat provinciana, si tenim idees clares i ens guiem amb unes bones directrius. Les directrius bàsiques haurien de ser, jo crec, la recuperació de la dignitat nacional i de l'autoestima col·lectiva; la restauració de la confiança en la política i la voluntat d'aspirar a l'excel·lència”, va expressar en el Tercer Congrés.

Per això i per moltes altres qüestions la indignació que van despertar les seves respostes, tant polítiques com científiques i humanes, en el llibre d'Enric Vila Què pensa Heribert Barrera?, publicat el 2001, i l'assetjament que va patir, avui fa riure per grotesc.

I finalment, cal remarcar i recordar que va ser l'únic diputat català que no va votar la Constitució Espanyola del 1978, per no contribuir a sacrificar els drets de Catalunya, i que fins al seu final va declarar sempre: “Jo no vaig votar la Constitució, i és l'honor més gran de la meva carrera política.”

Li donem el nostre agraïment per haver-nos deixat i a l'hora compartir aquest pensament i visió del nostre país, que molt aviat veurà acomplertes moltes de les seves clarividències i desitjos, i sobretot en el principi de“Catalunya en primer lloc i res per damunt de Catalunya”.

*M. Carme Carmona i Cornet i membres de l'Associació d'Amics d'Heribert Barerra

Darrera actualització ( Dimecres, 27 d'agost del 2014 02:00 )