El Punt Avui

Coratge i dignitat

28/08/14 02:00 NARCÍS OLIVERES TERRADES
Rajoy desconfia
de les seves pròpies possibilitats i dóna prova de la seva mediocritat oblidant
la democràcia

Oriol Junqueras, en el debat al Parlament de Catalunya de la proposta de resolució d'aprovació de la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, va dir que la voluntat democràtica dels ciutadans se situa per sobre de qualsevol imposició que vingui d'altres marcs legals o de la voluntat d'altres nacions. El president Ma,s a la conferència de premsa que va fer a Madrid després la seva entrevista amb el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, va dir que a Madrid s'obliden de la democràcia, i en una entrevista que li va fer Toni Magaña a El Punt Avui, Elisenda Paluzié va dir: “No hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat.”

La proximitat del 9 de novembre i la imminència de l'11 de Setembre i que una i altra data, i les dues conjuntament, poden incidir d'una manera determinant en el futur de Catalunya em porta a recordar les tres afirmacions i comentar la seva estreta relació. En esmentar altres marcs legals o voluntats d'altres nacions, Junqueras feia referència a la posició en què es troba Catalunya com a subjecte polític. El desenllaç de la Guerra de Successió va significar l'annexió de Catalunya a Castella (Espanya com a aparell estatal encara no existia). Per a un país, ser annexionat implica perdre la pròpia legalitat i quedar sotmès a una legalitat forana, en el cas que ens ocupa a la legalitat castellana, avui l'espanyola. L'annexió no afecta un territori, els seus rius, les seves muntanyes, les seves planes... L'annexió és un esdeveniment que afecta les poblacions, és a dir, les col·lectivitats que l'habiten. Els efectes d'una annexió es manifesten quan les lleis votades per una nacionalitat estrangera estan en vigor en el territori d'aquestes col·lectivitats i desfan les seves estructures, suprimeixen les identitats dels pobles que les pateixen, eliminen la seva alteritat i deixen de tenir una existència pròpia, no tenen possibilitat d'oposar-se als designis de l'altre. La llei de l'educació n'és una mostra i el ministre que la fa declara que la seva voluntat es espanyolitzar els nens catalans. En consumar-se l'annexió, s'havia de fer “consiguiendo el efecto sin que se note el cuidado.” Ara el ministre Wert ho fa emfàticament en seu parlamentària.

Va ser encertada la referència que va fer Junqueras. I ho és també l'apreciació d'Elisenda Paluzié. En un moment o altre s'haurà de trencar el marc legal forà. Un marc legal que oblida la democràcia, com va dir el president Mas. Una anàlisi sobre la salut de la democràcia només es pot basar en una constatació indiscutible: és notori que l'índex de credibilitat o confiança que els ciutadans hi tenen cau any rere any. Al tema s'hi han dedicat molts estudis i en els moments presents ha esclatat en tota la seva força i dramaticitat. La desconfiança, la insatisfacció i el malestar hi són posats en evidència pels politòlegs més reputats i són objecte d'estudis d'abast internacional. Aquesta desconfiança comprèn des de la corrupció fins a la mediocritat, no de la democràcia, sinó de la política. En el procés que estem vivint, l'oblit denunciat pel president Mas deriva del fet que Rajoy no es pot permetre el luxe de celebrar un referèndum, perquè segurament guanyaria la independència. Desconfia de les seves pròpies possibilitats i dóna prova de la seva mediocritat oblidant la democràcia. Mas la dóna de dignitat. Els pobles, les col·lectivitats, les nacions també han de tenir-ne. Si volen reeixir, si volen recuperar els seus signes d'identitat, la seva sobirania –només decideix qui és sobirà– han de tenir el coratge de sobreposar-se a totes les adversitats. D'això se'n diu dignitat. Tots som partidaris de la dignitat de l'home. Qualsevol que sigui la nostra ideologia, coincidim en aquest punt. Cada home està exposat a cometre errors, fins i tot a ser culpable; però l'error o la culpabilitat no han de ser causa de la privació o negació de la dignitat de la comunitat a la qual pertanyen. Al contrari, han de servir per demostrar la seva fermesa. L'11 de Setembre i el 9 de novembre els ciutadans de Catalunya tindrem l'ocasió de manifestar al món aquesta fermesa. I la tenim perquè creiem en la immensa força de la llibertat. Cap dels membres del nostre Consell de Garanties Estatutàries ha estat recusat, ni cap d'ells té pròrroga de mandat. Tots són lliures.

Darrera actualització ( Dijous, 28 d'agost del 2014 02:00 )