El Punt Avui

Suspensió automàtica del 9-N

Santamaría dóna per fet que el TC acceptarà el vet estatal a la llei de consultes i que la votació no se celebrarà

“És pur dret processal”, es vanta

Fa una crida al Parlament a vigilar la constitucionalitat de les seves lleis

30/08/14 02:00 MADRID - DAVID PORTABELLA
Rajoy no dubta d'un TC presidit per un militant del PP fins al 2011

En el comiat abans de les vacances, Mariano Rajoy va confessar que “no sabia què passaria el 9 de novembre” i es va negar a anticipar la seva estratègia perquè “un president espanyol no ha de fer apostes sobre què és el que succeirà”. El retir estiuenc, no obstant això, ha fet canviar d'opinió el govern espanyol, fins al punt d'haver-lo convençut que la rentrée política era el moment idoni de posar fi al suspens que volia preservar fins al final. Tot i que no era cap secret que l'arsenal de La Moncloa és recórrer al Constitucional contra la llei de consultes –i, si cal, també la convocatòria de la consulta–, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va sorprendre desvelant no només els passos a seguir, sinó anticipant, alhora, el dictamen que depèn d'un tribunal teòricament independent. “Quan ho admet a tràmit el TC, la suspensió és automàtica”, es va vantar Sáenz de Santamaría.

En el primer Consell de Ministres del nou curs, la vicepresidenta espanyola va posar veu en nom de La Moncloa a l'amenaça que ja havia esgrimit la vigília la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho. Com a advocada de l'estat que és, Sáenz de Santamaría aviat va evidenciar que compareixia a la taula del Consell de Ministres amb la lliçó memoritzada i va desplegar una explicació estrictament legalista. “Recordo que és la Constitució la que estableix el procediment, en l'article 161.2, i que, si el govern espanyol impugna disposicions d'una comunitat autònoma al Tribunal Constitucional i en demana la suspensió, un cop admesa a tràmit se suspèn immediatament”, va raonar. “Ho vull recordar, perquè no és nou”, va desafiar.

Confiança cega en el TC

Com succeïa el dia abans amb Sánchez-Camacho, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va exhibir una confiança cega en el TC, fins al punt que en cap moment va concedir un bri de dubte sobre el futur dictamen dels seus dotze magistrats. De majoria conservadora, el tribunal és presidit pel murcià Francisco Pérez de los Cobos (Iecla, 1962), que va pagar la quota com a militant del PP sent ja magistrat del TC, i fins al 2011. Entre el 1996 i el 2007, Pérez de los Cobos va treballar a Barcelona com a catedràtic de dret del treball a la UB i es va afiliar al PP precisament a la capital catalana, perquè llavors era la demarcació de tot l'Estat on es pagava la quota mínima de 37,14 euros. Les seves vivències barcelonines estan recollides en l'opuscle de 54 pàgines Parva memoria, on denuncia que “no hi ha a Catalunya un acte polític com a tal sense una o diverses manifestacions d'onanisme” [sic].

Amb aquests trumfos a la mà, l'únic que no sap ara La Moncloa i que depèn de la tàctica que desplegui Artur Mas és si en tindrà prou amb un recurs al TC (en cas que el Parlament aprovi d'entrada la llei de consultes i prou) o bé en necessitarà dos (si la llei va acompanyada immediatament de la crida a les urnes el 9-N). “És que si hi ha hagut una suspensió el segon acte ja no es pot fer”, va alertar. “És pur dret processal”, es va vantar.

La novetat va ser també la crida de la vicepresidenta als parlamentaris catalans a “reflexionar sobre la constitucionalitat de les lleis que semblen disposats a aprovar” per tal d'evitar les lleis inconstitucionals abans que es plasmin en el DOGC. “El que és seriós és respectar la Constitució i les lleis, això és seriós i aquesta és la serietat, i la resta és el menys seriós que pot fer un dirigent polític”, va esgrimir. Sáenz de Santamaría confia que, amb un vet del TC a la mà, Mas no traurà les urnes al carrer: “Jo vull creure el president Mas quan diu, i ho ha dit molts cops, que respectarà la llei.”

Si el govern impugna la disposició d'una comunitat, un cop admesa a tràmit pel TC la suspensió
és automàtica
Faig una crida al Parlament català a reflexionar sobre la constitucionalitat de les lleis que sembla disposat a aprovar
Jo vull creure el president Mas
quan diu, i ho ha dit molts cops, que
respectarà la llei
S. Sáenz de Santamaría
VICEPRESIDENTA ESPANYOLA

Rajoy vol un nombre mínim d'aforats tot i les traves

Mentre la seva anunciada llei de l'avortament no ha trobat encara el vistiplau del Consell de Ministres, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, es disposa a encapçalar una altra croada: la reducció dels 17.621 aforats que hi ha avui arreu de l'Estat. Tot i que la intenció que ja ha anticipat Ruiz-Gallardón és reduir-ne el nombre dràsticament fins a deixar-ne només 22, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va apostar per obrir un debat que té “dificultats tècniques”.

Conscient que fins ara l'única mesura estel·lar del lot de regeneració democràtica que ha saltat als informatius és l'elecció directa d'alcaldes, Rajoy s'obre ara a abordar el repte de reduir el nombre d'aforats: és a dir, els diputats, senadors i càrrecs que pel fet de ser-ho esquiven la justícia ordinària i tenen el privilegi de ser jutjats per tribunals més polititzats, com el Tribunal Suprem. El repte és majúscul, perquè no només afectaria el Parlament espanyol, sinó totes les cambres autonòmiques i, al mateix temps, requereix una reforma de la Constitució.

La intenció de Ruiz-Gallardón –i que Sáenz de Santamaría va evitar fer seva públicament– és que el privilegi de l'aforament es mantingui per a presidents del govern, d'autonomies, de les corts i del Suprem i el Constitucional. Les reserves al canvi vénen fins i tot del PP, on el baró madrileny exigeix no caure en “discursos cínics” i “no confondre l'opinió pública, com si un aforat fos una persona impune”.

Darrera actualització ( Dissabte, 30 d'agost del 2014 02:00 )