Catalunya i la legalitat

La Vanguardia en català | 31/08/2014 - 00:00h


Comença un curs polític apassionant, amb tres línies de força principals: una certa recuperació de l'economia espanyola en un context europeu d'estancament i crisi amb Rússia, un gran desgast de la confiança dels ciutadans en la política convencional, i la reivindicació sobiranista a Catalunya amb una data convertida en estendard: el 9 de novembre. L'evolució de les expectatives econòmiques tindrà una influència determinant en el mitjà termini, però el descrèdit de la política i la situació de Catalunya dominen avui l'escenari. Durant el curs que ara comença se celebraran -al maig- unes eleccions municipals i autonòmiques, el resultat de les quals serà de gran importància per a tot Espanya. I en aquests moments no es pot excloure la convocatòria anticipada d'altres comicis.

El calendari català marca el ritme. La celebració del 300è aniversari de la caiguda de Barcelona en la guerra de Successió tornarà a omplir els carrers de la ciutat el pròxim Onze de Setembre. Està convocada una gran manifestació, amb el repte de superar, o igualar, les mobilitzacions dels dos últims anys. Una setmana després es coneixeran els resultats del referèndum sobre la independència d'Escòcia, assumpte important per a tot Europa. Immediatament després es procedirà a l'aprovació de la llei de Consultes al Parlament de Catalunya, acompanyada per la convocatòria formal del referèndum del dia 9 de novembre, per part del president de la Generalitat. Les dues iniciatives seran immediatament recorregudes pel Govern d'Espanya davant el Tribunal Constitucional, amb la seva més que possible suspensió cautelar en un breu període de temps. Un calendari d'alt voltatge, inèdit en la nostra història política.

Un calendari que posarà a prova el sentit de la responsabilitat i la serenitat dels governants i el civisme de la ciutadania, això és, el respecte a les normes democràtiques i la pluralitat d'opinions i tendències en el si de la societat catalana. Un meteor que no figurava a les cartes astrals creuarà aquest calendari: la possible compareixença de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol per donar compte davant el Parlament de la confessió que l'ha deixat sense honors: l'existència d'un patrimoni milionari ocult a Andorra en els últims trenta anys. Una admissió de culpa amb un gran impacte social i polític.

El guió sembla escrit, però caldrà parar atenció a la lletra petita. Serà molt interessant seguir el debat sobre la llei de Consultes i prendre nota de la majoria parlamentària que l'aprovarà. En el futur hi pot haver altres convocatòries, amb altres preguntes. En aquest mateix sentit caldrà llegir amb atenció les resolucions que emeti el Tribunal Constitucional quan es pronunciï sobre els recursos que presentarà el Govern d'Espanya. Quan Artur Mas firmi el decret de convocatòria, el president de la Generalitat haurà complert amb el punt més destacat del seu compromís electoral. Quan el Consell de Ministres aprovi recórrer la iniciativa catalana al Tribunal Constitucional, Mariano Rajoy donarà compliment a una decisió anunciada des de fa mesos. Cap dels dos no estarà en fals i, malgrat la càrrega antagònica de la situació, en aquell moment podria obrir-se un temps nou en què la paraula diàleg fos alguna cosa més que retòrica.

El curs que comença exigeix temperància, serenitat i intel·ligència per part de tots. El catalanisme ha posat en marxa un fenomenal corrent d'opinió i d'activisme ciutadà del qual ha tingut notícia tot el món. La demostrada força d'aquest corrent es basa en la seva amplitud sociològica, en la seva pluralitat interna -no tots els catalans que estan a favor de la consulta li atorguen el mateix significat- i en el civisme de les seves iniciatives. Aquest patrimoni s'ha de preservar, perquè serà fèrtil. Seria un error colossal espatllar-lo amb una paròdia insurreccional que ens portés, en clau tragicòmica o pintoresca, ressons d'aquell desgraciat Sis d'Octubre del 1934.

El respecte a la legalitat és bàsic en les democràcies modernes. La Unió Europea s'assenta sobre aquest principi des de la data de la seva fundació. La seguretat jurídica, crèdit fonamental per a la prosperitat econòmica, exigeix respecte a la legalitat. El prestigi internacional dels països passa per aquí. El principi de legalitat no és fragmentable, ni tan sols en l'escala local. L'incompliment de la llei en alguns barris de Barcelona ha estat aquests últims mesos el principal maldecap per a l'alcaldia. Els reglaments, les lleis i les constitucions poden ser modificats i reinterpretats, des de la legalitat. El cabal d'energia desplegat pel catalanisme pot assolir resultats positius en el mitjà termini si es mantenen la serenitat i la intel·ligència davant qualsevol temptació aventurera.