2014 0910. Precària unitat


Precària unitat

Està passant això? Vivim una unitat fictícia que esclatarà en el moment que tot es posi difícil?

La Vanguardia en català | 10/09/2014 - 00:00h


Pilar Rahola | 


L’impacte més sonor d’aquestes Diades massives és, a banda del civisme exemplar, la imatge d’unitat. És certament inusual que centenars de milers de persones s’aglutinin al voltant d’una voluntat inequívoca. Ningú no podrà dir que va a la manifestació sense saber què hi va a fer, perquè les cartes són sobre la taula. És veritat que sempre hi ha qui aprofita l’avinentesa per vendre el producte, convençut que mai no tindrà un espot publicitari de tanta importància. L’any passat vàrem tenir el xou d’IC i sor Citroën encerclant La Caixa, i ara és la Colau qui vol muntar un numeret davant del Deutsche Bank del passeig de Gràcia. Però, més enllà d’aquests aprofitaments de poca volada, el fet és que estem vivint unes Diades de masses que demostren una unitat ciutadana insòlita i extraordinària. És a dir, al carrer s’exhibeix una massiva i valuosa unitat de totes les pells del sobiranisme. La pregunta és si aquesta unitat es manté en els referents polítics d’aquestes múltiples pells.
I..., no. Per bé que encara som en el trànsit de l’onze del nou al nou de l’onze, els símptomes de fractura en el bloc del 9-N comencen a notar-se. És a dir, la foto d’una transversalitat que anava des dels democratacristians d’Unió fins als joves de la CUP, passant per IC, ERC i CDC, va ser la culminació d’una fina negociació política, amb un resultat estel·lar. Però, alhora, és possible que fos més virtual que real, tal vegada empesos per la força del carrer, i que aquell moment màgic tingués data de caducitat. Si fos així, seríem davant d’una situació tràgica perquè voldria dir que la maduresa ciutadana no queda reflectida en la maduresa política. O pitjor encara, que la mesquinesa partidista estaria per damunt dels interessos nacionals, cosa que no seria tan estranya, vistos els errors històrics que acumulem. Està passant això? Vivim una unitat fictícia que esclatarà en el moment que tot es posi difícil? Els indicis no són bons, ateses les declaracions creuades, i sembla que lluny de tenir una estratègia comuna, si el 9-N es complica, hi ha un campi qui pugui, en clau electoral. A hores d’ara, tan a prop del dia de la consulta, encara no hem sentit una sola estratègia comuna si no es pogués fer, i els partits van cadascú a la seva, uns volent posar urnes al carrer, alguns declarant-se en estat d’insubmissió, d’altres avançant cap a plebiscitàries i fins i tot n’hi ha que no saben ni què volen. On és la unitat? On para la necessària estratègia comuna? És possible que tot això no hagi passat encara, però que el sentit de la responsabilitat dels diversos partits ho faci possible i s’unifiquin els criteris de reacció, si van mal dades. Però, coneixent el país, també és possible que no passi. De manera que hem de començar a renyar qui correspongui, perquè seria patètic que els ciutadans estiguessin units i els partits no estiguessin a l’altura.
Comments