CDC no tornarà a l'armari

La Vanguardia en català | 02/09/2014 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


Ho va dir Artur Mas el cap de setmana passat: "Fa més de deu anys que no pren cap decisió a Convergència". Es referia a Jordi Pujol. Així marcava distàncies amb qui va ser el seu mentor polític. Tan a dit va ser la seva designació com a delfí que a Mas li costaria després uns quants anys d'aconseguir que se'l valorés per mèrits propis. Avui ningú no discuteix el seu lideratge. Fins al punt que tampoc ningú a Convergència no s'atreveix a fer el pas i promocionar-se com a successor, encara que n'hi hagi uns quants que es vegin com a tals quan es miren al mirall cada matí.

Si Mas s'allunya de manera tan explícita de Pujol, a qui sempre ha respectat, és que considera que la influència de l'expresident pot ser letal per a una formació que es troba en una conjuntura endimoniada. Mas continua sent el líder indiscutit, fins i tot venerat entre les seves files, però de vegades la devoció aïlla. D'aquell pinyol que va envoltar Mas durant els seus primers anys al capdavant de Convergència en queda ben poca cosa. David Madí, Oriol Pujol, Germà Gordó i Francesc Homs eren els seus fidels escuders. Tots per a un i un per a tots. El primer va passar al sector privat, el segon ha vist truncat definitivament el seu recorregut com a delfí després de la confessió del seu pare, el tercer manté latents les aspiracions polítiques i el quart és l'únic que continua molt vinculat al president. Les relacions entre ells no passen pel millor moment.

Durant molt de temps, les opcions d'Oriol Pujol a heretar l'obra del seu pare eren notables. Encara que ara Convergència es desenganxi de la figura de l'expresident, la seva referència col·locava l'únic fill ficat en política a la primera línia de sortida. Si bé Jordi Pujol s'ha ben esmerçat a explicar els motius per defensar la independència, al partit hi havia qui interpretava que ho feia per afavorir la carrera del seu fill Oriol. Aquesta ara és una via morta. Però el gir independentista segueix el seu curs.

De la mateixa manera que CDC va experimentar una transformació quan la generació del pujolisme va haver de donar pas als llavors joves seguidors de Mas, ara s'està produint una segona metamorfosi mitjançant un canvi de persones i una redefinició del partit. Convergència s'encamina a ser una formació netament independentista. Així es reflectirà en els pròxims congressos i programes electorals. Les conseqüències d'aquest pas sense retorn són imprevisibles. A curt termini aboca a una probable ruptura amb Unió, però a més suposa plantejar una difícil competència amb ERC en un terreny en el qual els republicans ho abasten gairebé tot.

Malgrat aquestes incògnites, els dirigents i alcaldes de la nova fornada no estan disposats a tornar a l'ambigüitat. CDC ha sortit de l'armari i ja no hi tornarà a entrar.

Pedro Sánchez a Palau

Pedro Sánchez ha preparat a fons l'entrevista que tindrà demà amb Artur Mas al Palau de la Generalitat. Per fer-ho ha conversat llargament amb el líder del PSC, Miquel Iceta. Sánchez, a més, ha parlat amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, sobre l'enfocament que donarà a la trobada.

Difícil pacte amb el PSC

Tot i que el PSC ha ofert el seu suport a Artur Mas per evitar l'avançament electoral si no hi ha consulta el 9-N i ERC abandona CiU, ni el president ni la direcció de Convergència no tenen intenció, en aquests moments, de fer aquest gir en la seva política d'aliances. CDC insisteix a confeccionar una llista conjunta amb els republicans per a unes plebiscitàries i no considera l'opció d'intentar esgotar la legislatura amb cap altre suport que no sigui el dels republicans.

L'aval jurídic a la consulta

El Consell de Garanties Estatutàries ha avalat la llei de consultes per cinc vots a quatre. És curiós que es deslegitimi el Tribunal Constitucional amb l'argument que els seus membres són elegits pels partits quan el Consell està nomenat exactament de la mateixa manera. Així i tot, el Consell és un òrgan consultiu, equivalent al Consell d'Estat espanyol, i els seus dictàmens, per cert, solen influir ben poc en les decisions polítiques.