Lleialtat amb Pujol

Edició impresa Vivir | 02/09/2014 - 00:00h

Daniel Arasa

Causa vergonya aliena comprovar la deslleialtat de no pocs que li deuen la seva carrera política


El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, compareix avui al Congrés dels Diputats per informar de la lluita contra el frau fiscal. Però d'aquest greu problema crònic l'únic que interessa avui als grups parlamentaris és el cas Pujol, si ell o la seva família es van acollir a la regularització fiscal. Encara que el ministre no pot donar dades d'una persona en particular perquè la llei general Tributària ho impedeix, pels diputats el que importa és remoure aquest afer. També avui, la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament aprovarà la petició de compareixença de Pujol davant la cambra, objectiu similar al dels de Madrid.

Sent president del Govern, Jordi Pujol va comentar en moltes ocasions que sovint els debats polítics consistien a fer xup-xup, fer bullir l'olla. És a dir, mantenir viu un afer polèmic de manera permanent buscant l'erosió de l'adversari, però sense pretendre resoldre'l. Tenia raó. De les comissions parlamentàries ja se'n sap el resultat abans de començar. Votarà cada grup com tenia previst per endavant, però mentre funcionin aconsegueixen el xup-xup. Per això entenc que Jordi Pujol no es precipiti a respondre si anirà o no a informar al Parlament.

Al contrari, a parer meu Pujol ha comès un enorme error en seguir el criteri de l'advocat del seu primogènit i haver denunciat davant la justícia andorrana la filtració de dades bancàries, alhora que rebutjava comissions rogatòries espanyoles. Incomprensible en una persona tan intel·ligent com ell. En el supòsit que no hi hagi més culpa que el frau fiscal que va reconèixer en el seu comunicat inicial, aquesta denúncia aixeca totes les alarmes de més irregularitats i més greus, perquè hi ha un intent evident d'ocultació i d'obstruir la feina de la justícia i de l'Agència Tributària. També és un gravíssim error enllaçar el seu cas amb el procés independentista. Sens dubte ho aprofiten, però el que és substancial és què hi ha de veritat en tota aquesta qüestió.

Mentrestant, a diversos mitjans de comunicació, al carrer i en algunes institucions s'està sotmetent Jordi Pujol i la seva família a un escarni, magnificant els possibles delictes que en tot cas cal demostrar i oblidant alhora l'obra positiva que va fer en molts camps. Encara que ara tenim calfreds pel que s'acaba de saber, en la trajectòria de Pujol hi ha molta grandesa. Causa vergonya aliena comprovar la deslleialtat d'alguns que deuen la seva carrera política a Pujol i que ara no volen ni que se l'esmenti. Potser més d'un ja ha cremat les fotos que es va fer amb ell quan abans les pidolava i les exhibia amb orgull. Jordi Pujol haurà de pagar pel que hagi fet malament, però la condemna soferta davant l'opinió pública ja és superior a la que pugui imposar-li la justícia.