La metamorfosi

Montoro treu partit d'un expresident Pujol que ja no és un polític, sinó un subjecte processal

La Vanguardia en català | 03/09/2014 - 00:00h


Manel Pérez |


El 25 de juliol Jordi Pujol Soley va deixar de ser l'home del càlcul polític que durant tres dècades va sobrevolar la vida pública catalana i espanyola. Després de la seva històrica confessió fiscal, Pujol ha viscut una metamorfosi accelerada que l'ha desposseït de la seva condició de polític per assumir la de subjecte processal. Un individu els actes públics del qual estan regits per l'estratègia de defensa judicial de qui sap que pot acabar sent imputat o acusat, directament o en la persona d'algun familiar molt proper. Jordi Pujol és l'arquetip de qui se sent obligat a repetir allò de "no diré res sense la presència del meu advocat". Oblideu-vos, doncs, del polític contrit de l'històric 25 de juliol i descarteu compareixences voluntàries en parlaments o similars.

I ahir Montoro es va presentar al Congrés disposat a aprofitar aquesta realitat. Les dades que se saben sobre el cas, presentació de complementàries i declaració de béns a l'exterior, apunten que els Pujol es deuen haver buscat un paraigua legal davant les acusacions de delicte fiscal, clarament per la via de la prescripció (extinció del delicte pel pas del temps). Pendents del que arribi d'Andorra, de les aportacions dels afectats en el curs de les inspeccions de l'Agència Tributària o de les inspeccions i les investigacions judicials, res no queda clar ni assegurat.

En aquest període de boira informativa durant un tram indefinit del cas, el responsable d'Hisenda va anar fins al límit i es va quedar a les portes d'acusar Jordi Pujol i els seus de crims contra el fisc. Amb les dades oficials que té sobre la taula res no està descartat, ni el delicte fiscal ni la prescripció, per tant va complir amb el seu deure. En gran manera, aquest és el rovell de l'ou del cas des del punt de vista judicial.

Amb una gran diferència, crítica per al ministre, que entre la primera i la segona opció, delicte viu enfront de delicte mort, es jugava salvar la seva cuidada imatge de falcó contra el frau.

Sortir en bloc assegurant que els rastrejadors de l'Agència Tributària i l'Advocacia de l'Estat ja estan en marxa i preparant l'acusació permetia a Montoro bloquejar d'entrada un dels flancs polítics més sensibles: l'acusació, que van llançar diversos grups de l'oposició, que la seva amnistia fiscal és un colador per als defraudadors.

La veritat és que si al final els possibles delictes fiscals dels Pujol es declaren prescrits no serà per l'últim procés de regularització ideat per Cristóbal Montoro, sinó per la normativa tributària que així ho estableix i que és anterior a les actuals ocupacions del ministre d'Hisenda.

Però el carrer no està per matisos ni disquisicions tècniques quan un polític tan singular com l'expresident Jordi Pujol es confessa, si més no moralment, evasor fiscal. Cristóbal Montoro va voler deixar clar no tant davant les senyories com davant el públic votant que ja està atesa l'ordre de buscar la més mínima escletxa per asseure al banc dels acusats Jordi Pujol Soley i els seus familiars. Però, de les claus del cas, res d'aquesta sessió no passarà als annals.