El Punt Avui

LA COLUMNA

“Que aniràs a la ‘uve'?”

05/09/14 02:00 DAVID MARÍN
Altres articles de l'autor

No ho han sentit aquests dies? A l'oficina, al bar amb els amics, a la sobretaula familiar: “I tu què? Aniràs a la uve?” El primer cop m'ho vaig fer repetir. No sabia ben bé de què em parlaven. Durant uns instants feliços però breus vaig pensar que havia tornat a obrir Ubbe, la mítica discoteca dels meus temps de festeig per Balaguer en la dècada dels noranta. Els quarantins de Ponent deuen saber de què parlo: caps de setmana inoblidables de cubates i aglomeracions, seduccions desesperades abans de tancar el local i ulls vermells pel fum en sortir i contemplar el brollar indiferent del riu Segre en el camí de la fi de la món. Però llavors hi vaig caure: el meu interlocutor, catalanoparlant de Lleida i que per cert anirà a la uve, no es referia a cap discotecavintage, sinó que pronunciava en castellà la ve baixa que organitza l'Assemblea Nacional Catalana per a la Diada.

No ens ho van posar fàcil quan en algun pretèrit congrés de llengua catalana van decidir anomenarve i, opcionalment, ve baixa aquella lletra que en bona part del territori lingüístic ja no era una original fricativa labiodental, sinó una vulgar oclusiva bilabial: exactament igual que la lletra be. Segurament van voler acabar el congrés de pressa i no van voler buscar un nom més adequat, i ara alguns catalans, més per comoditat i desídia que no pas per ignorància, es passen al castellà per anomenar la
V que ens ha de dur directes al 9-N.

Ja hem tingut unes quantes Diades històriques, de multituds i concentracions impossibles. I en totes es parlava molt castellà. Ara a aquesta alguns li diuen la de la uve. Súmate i altres grups defensen la independència en castellà. D'aquí a uns anys, quan recordem aquesta revolució d'aglomeracions i insistències, segurament tindrem un record similar al d'una incòmoda però festiva discoteca de platja plena a rebentar en hora punta i on se senten diferents idiomes, amb l'única diferència que qui ens hauria d'intentar seduir, l'Estat espanyol, no només no mou ni un dit per fer-ho, sinó que ens amenaça malhumorat
des de la barra si mai deixem de pagar-li
els gintònics. Ens van dir que el procés dividiria la societat catalana i oloraven una trencadissa del país en dues parts. Ara
que arribem al moment culminant, el que porta l'aire és l'olor de la Victòria. Amb ve. O, per a alguns, amb uve.

Darrera actualització ( Divendres, 5 de setembre del 2014 07:50 )