Invictus

L'Estat intenta fer dues coses molt preocupants: negar la història i silenciar els que l'expliquen

La Vanguardia en català | 06/09/2014 - 00:00h


Pilar Rahola


Quan un Estat necessita perseguir intel·lectuals, tant al seu territori com a l'estranger, és que està en plena descomposició. La censura és el darrer símptoma que avisa del procés de degradació d'una democràcia, i si això passa sense que passi res, significa que tota la societat està degradada. És això el que s'està covant a Espanya, on el respecte per les llibertats està en caiguda lliure, tant en drets civils com en controls democràtics. Però mentre alguns d'aquests símptomes alerten partits i entitats socials, siguin temes de corrupció o les lleis de Gallardón o d'Interior, els que afecten la qüestió catalana o problemàtiques properes, no són motiu de preocupació. No ho van ser les envestides de Bauzá contra el català a les Illes ni la vaga de fam del mestre Sastre. Si hagués estat una vaga contra la llei de l'avortament hauríem tingut rius de tinta, però el català sempre és una qüestió incòmoda. D'aquí ve que tampoc no mobilitzi a la indignació el patològic anticatalanisme del PP valencià. I si la persecució contra un idioma per part d'un Estat no escandalitza els sectors crítics, encara menys ho fa el fet que, a ple segle XXI i en nom d'un talibanisme legalista, es prohibeixi a un poble de votar, cosa que és el símptoma més greu de la malaltia. De fet, la majoria de l'esquerra és còmplice d'aquesta estafa democràtica.

En aquesta tessitura de degradació de les llibertats per imposar un pensament únic, la censura és la cirereta d'un pastís podrit. Conec en pròpia carn -reconegut pel ministeri en pregunta parlamentària- la tenacitat del senyor Margallo per impedir que em convidin a fer conferències a l'estranger. Alhora, altres noms propis han patit la mateixa persecució, i el súmmum és la notícia que ens ha arribat des d'Holanda, amb sonora indignació de la sorpresa premsa holandesa.

Espanya ha vetat la conferència que havia de fer l'escriptor Sánchez Piñol a Utrecht sobre la seva novel·la Victus. En la prèvia a Amsterdam, la secretària de l'ambaixada espanyola ja havia muntat un numeret assegurant que la història que explica Victus és falsa. És a dir, que no va existir Felip V, ni decret de Nova Planta, ni repressió brutal, sinó una simple passejada borbònica amb flors i gaites.

Ergo, l'Estat intenta fer dues coses igualment preocupants des de la perspectiva democràtica: negar la història i silenciar els que l'expliquen. No preguntaré cap a quina mena de règims van els que fan aquestes coses, perquè la resposta és òbvia. Però sí que em pregunto què espera la consciència crítica espanyola per amoïnar-se. Potser es pensen, il·lusos ells, que la censura a un escriptor català no és cosa seva, sense entendre que el problema no és el qui, sinó el què. Espanya es degrada per moments i, tot i que els catalans ho patim de manera més immediata, que ningú no s'enganyi: quan es desencadena una epidèmia d'aquesta mena, un dia o un altre infecta a tothom.