Control de danys

Ens hauríem de preparar per gestionar la decepció i evitar que doni pas a la frustració

La Vanguardia en català | 07/09/2014 - 00:00h


Llàtzer Moix
Barcelona


De petit, vaig passar molts dissabtes enganxat a la tele per mirar Viatge al fons del mar. L'esquema d'aquesta sèrie era inalterable. El submarí Seaview s'enfrontava a grans perills, ja fossin genis del mal que abduïen la seva tripulació o monstres -pops, calamars o meduses gegants- que sacsejaven la nau i intentaven menjar-se-la com si fos un llaminadura. En conseqüència, el malparat Seaview solia enfonsar-se i tocar fons. Llavors, l'almirall Nelson -no el de Trafalgar, sinó un parent llunyà del segle XX- o el capità Lee agafaven el telèfon i trucaven al mariner Kowalski. La seva conversa solia anar així:

-Aquí Kowalski, control de danys.

-En quina situació estem?

-Motors avariats, generadors fosos, tres vies d'aigua, set compartiments de popa inundats i reserva d'oxigen sota mínims, senyor.

-Quant trigarà a reparar-ho tot?

-Unes dues setmanes, senyor.

-Que estigui resolt en dues hores.

I aleshores començava la remuntada. S'activaven els protocols d'emergència, s'articulaven les ordres i tots treballaven de valent, malgrat que suaven com pollastres. En dues hores, la nau reflotava i els seus torpedes convertien el pop gegant en ranxo per al sopar. Fi del capítol.

Sovint penso que hi ha d'haver un Kowalski català, però no aconsegueixo posar-li cara. Veig comandants visionaris, capitans amb una única missió, i una tripulació en què sovintegen els somiadors, i en nombre més gran els preocupats. Però no veig un Kowalski que analitzi la conjuntura amb fredor de cap de manteniment i enumeri els desperfectes, que són abundants i greus.

Potser algú altre el veu, li truca i dona peu a una conversa com aquesta:

-Aquí Kowalski, control de danys.

-En quina situació estem?

-País dividit, líders molt estressats o obstinats, pares de la pàtria suïcidats i incertesa col·lectiva sintetitzada en la pregunta "Què passarà després del 9-N?". I el pop gegant ens continua esprement, senyor.

-Quant trigarà a reparar-ho tot?

-Uns quants anys, senyor.

-Ho vull tot resolt el 9-N.

Que lluny queda l'oasi català, oi? Ara estem davant un paisatge menys amable, per no dir devastat. Però abismar-nos en la seva contemplació servirà de poc. Queda molt per fer. Ens hauríem d'estar preparant per gestionar una probable gran decepció; per evitar que la decepció cedeixi pas a la frustració, i això a una cosa pitjor; per restituir al seu lloc el pactisme destronat pel desafiament, i per defensar les legítimes reivindicacions amb més intel·ligència i eficàcia. A Viatge al fons del mar, les avaries es resolien en un no res. Però allò era la tele i això és la realitat. Aquí també sortirem a la superfície, però no serà en dues hores ni a còpia d'arengues i messianisme. Hi ha algú treballant en una altra línia? Kowalski, on ets?